Moratinos: "Espanya mostra el seu compromís contra l'antisemitisme"
Autor: José Danor (AURORA) IL
El ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya, Miguel Àngel Moratinos coneix molt bé Israel. Va ser ambaixador del seu país i després representant de la Unió Europea. Amb motiu del seu nou viatge a la regió per debatre els assumptes que són a l'agenda de governants israelians i autoritats palestines, a més de rebre el doctorat Honoris Causa de la universitat palestina d'Al Kuds, va concedir una entrevista a Aurora.
Com descriuria les actuals relacions entre Espanya i Israel?
Les relacions entre Espanya i Israel són excel lents. Aquest any celebrarem el XXV aniversari de l'establiment de relacions i podem felicitar tots del molt bon estat de les mateixes. La visita l'octubre passat del president del Govern a Israel va tenir un alt valor per a les relacions entre els nostres dos països i va posar de manifest la voluntat de treballar junts en un gran nombre de camps, incloent qüestions tan concretes com la idea, tractada amb el Primer Ministre Biniamín Netanyahu, d'un projecte conjunt en matèria d'energia renovable i dessalinització.
Personalment he estat testimoni directe, en els meus freqüents viatges a la regió, de la millora substancial de relacions entre els nostres dos països, i m'alegra haver contribuït aquests últims anys a avançar encara més en aquesta direcció. M'agradaria recordar la importància que té la creació de la Casa Sefarad-Israel a Espanya, institució que treballa per tal de desenvolupar els vincles d'amistat i de cooperació entre la societat espanyola i la societat israeliana, a més de contribuir al millor coneixement per part de la societat espanyola del llegat sefardita, que és part important de la cultura espanyola.
Quin paper compleix la Unió Europea i Espanya en particular en el procés de pau d'Orient Mitjà?
La Unió Europea està tenint un paper creixent a l'Orient Mitjà. Després de tants anys treballant per establir un paper de la UE a l'Orient Mitjà com un soci creïble per a la pau a la regió, és molt encoratjador veure com la UE s'ha convertit en un veritable soci per a la pau i per a Israel.
M'agradaria recordar que quan el 1995 vaig ser nomenat ambaixador d'Espanya a Israel la UE acabava de començar a construir la Política Exterior i de Seguretat Comuna el 1992. No teníem missions diplomàtiques de la UE al voltant del món i el nostre compromís a l'Orient Mitjà en matèria de seguretat era menor. Els meus amics israelians no m'haguessin cregut si els hagués dit al principi d'aquesta dècada que la UE hauria missions de seguretat al voltant de Israel contribuint al manteniment de la seguretat regional.
Ara, treballem junts en molts fronts. Israel i el Líban han tingut un important període de calma des de 2006. Espanya, França i Itàlia treballen des del reforçament de FINUL per a la implementació de la resolució 1701 i és un general espanyol, Alberto Asarta qui ostenta el comandament de la missió. És cert que queda molta feina per a fer per aconseguir consolidar la pau, però el camí a la zona és l'establiment de mesures de confiança mútua. Un altre front en el que la UE treballa amb Israel és el referit a les missions EUPOL COPS i EUBAM Rafah. EUPOL COPS és una missió reeixida que ha estat part important de la millora de les condicions de seguretat a Israel i als Territoris Palestins, cosa que s'ha convertit en una exigència d'ambdues parts per avançar en la pau. En el cas de EUBAM Rafah, la missió va fer una contribució molt important, i pot tornar a fer-ho tan aviat com sigui possible. En aquest cas, m'agradaria dir que la UE pot tenir un bon paper en la recerca d'una solució per a Gaza que permeti posar fi a la situació actual, que és insostenible, i donar resposta a les necessàries garanties de seguretat que exigeix Israel.
Espanya ha mantingut en tot aquest procés d'increment de la presència de la UE a l'Orient Mitjà un alt nivell de compromís amb la regió i amb el procés de pau, posant el nostre alt nivell d'interlocució amb les parts al servei del procés de pau i de la consecució d'avenços positius. A més, m'agradaria destacar que des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, Espanya ha treballat per posar en pràctica el nou entramat institucional que suposa l'elecció d'un President del Consell i una Alta Representant, que han dedicat una important part del seu temps a la regió. Amb aquestes bases, estic convençut que en el futur, Espanya i la UE continuaran contribuint a la pau i seguretat a la regió de manera decidida i creixent.
Pensa que és possible arribar a un acord de pau mentre hi ha una completa ruptura interna entre Al Fatah i Hamàs?
Crec que la unitat palestina i la reunificació de Gaza i Cisjordània sota l'autoritat legítima del president Abbas només poden ser positives, tant per la seguretat a la zona com per al procés de pau. Indubtablement, això requereix un compromís, com ha indicat el Quartet en la seva declaració del 21 de juny, amb els acords signats per l'OAP. Des d'Espanya i la UE donem suport els esforços de mediació egípcia i de la Lliga Àrab en aquest sentit per evitar una divisió permanent entre Cisjordània i Gaza.
Quin paper pot complir Espanya per "calmar els ànims" a la zona, mentre Turquia s'allunya d'Europa per aliar-se amb l'Iran?
Crec que Turquia continua sent un actor important a la regió, que tracta d'exercir un paper positiu i que ha demostrat en nombroses ocasions ser un incansable treballador a favor de la pau, especialment entre Israel i Síria.
Espanya treballa amb Turquia, com ho fa amb la resta de països a la zona, per posar al servei de la pau el seu bon nivell d'interlocució amb les parts. En aquest sentit penso que és bo donar la benvinguda als passos fets per les autoritats israelianes i turques per rebaixar la tensió a la zona i seguir esforçant-nos perquè aquest procés continuï, evitant increments de tensió que no són bons per a ningú.
Quina és la postura oficial d'Espanya en relació a l'enviament de "flotilles" i l'embargament naval d'Israel a la Franja de Gaza?
Espanya considera, igual que la resta de països de la UE i del Quartet, que la situació a Gaza és insostenible, inacceptable i no es troba en línia amb els interessos de cap de les parts. Per això, crec que hem de treballar per a la plena implementació d'una solució, que tingui en compte les legítimes necessitats de seguretat israelians, però també que asseguri l'entrada d'ajuda humanitària, l'entrada i sortida de béns a Gaza i el desplaçament de persones des de i cap a Gaza. En aquest sentit, les mesures adoptades pel govern israelià el 20 de juny han estat un pas positiu en la bona direcció per canviar la política cap a Gaza. En aquest sentit m'agradaria indicar que Espanya i la Unió Europea poden tenir un paper efectiu en la reconstrucció i reobertura dels passos fronterers, amb plenes garanties de seguretat per a Israel. Si aconseguim arribar a una solució al bloqueig, el problema de les "flotilles" desapareixerà, en desaparèixer la causa que serveix de motivació a les mateixes.
Què opina respecte a les demandes judicials que van presentar ciutadans espanyols, que van estar a la "flota", contra Israel i els seus governants?
Em permetrà que no entri a valorar una qüestió que es troba en mans dels jutges espanyols. Seran els jutges espanyols que decideixin si són competents o no per investigar aquests fets. En el passat hi ha hagut altres querelles penals en els tribunals espanyols que no van prosperar.
És que el Govern d'Espanya pren alguna mesura per aturar actes i expressions antisemites provinents de grups dretans i organitzacions islàmiques?
Vull deixar clar que el Govern d'Espanya ha manifestat el seu clar compromís en la lluita contra l'antisemitisme amb independència del seu origen. A Espanya el Codi Penal recull com a delicte la discriminació, l'odi o la violència per motius antisemites. A més, des del Govern s'han donat passos clars i decisius en els darrers anys, tant per condemnar amb rotunditat tots els fets antisemites dels que tenim coneixement com per lluitar contra tot tipus d'antisemitisme. El 2005 organitzem la Cimera de l'OSCE a Còrdova per a la lluita contra l'antisemitisme. Hem instituït el 27 de gener com a Dia de la Memòria de l'Holocaust i de la Prevenció dels Crims contra la Humanitat. A Espanya s'ha reconegut amb la més alta distinció, el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 2007, al Memorial de Yad Vashem, que va ser visitat pel Sr President del Govern en la seva visita d'octubre de 2009. Li asseguro que es treballa en tots els àmbits d'acció del Govern per lluitar contra l'antisemitisme i, personalment, va ser molt emocionant rebre el dia 29 d'abril a Washington el premi Jan Karski, que concedeix l'American Jewish Committee a personalitats destacades en la lluita contra l'antisemitisme, i que vaig acceptar en reconeixement pel treball que hem realitzat a Espanya en aquest camp i com a mostra del nostre compromís futur.
Vostè és reconegut per la seva tasca a favor de l'ensenyament de l'Holocaust a Espanya. Què pot comentar sobre això? Pot ja parlar de resultats positius?
Crec que l'educació i la memòria de l'Holocaust són fonamentals. Per això prenem la decisió que Espanya entrés en la Task Force for International Cooperation on Holocaust Education, Remembrance, and Research. Es realitzen centenars d'activitats per millorar el coneixement de l'Holocaust a Espanya i, a més, cada any enviem centenars de professors espanyols i altres professionals com periodistes a Yad Vashem per rebre formació en aquesta matèria. És evident que tot aquest esforç està donant resultats positius, i avui podem parlar d'avenços clars. Cada vegada es coneix més i millor l'Holocaust en la societat espanyola, i els esforços que fem, com l'establiment del Dia de la Memòria de l'Holocaust i de la Prevenció dels Crims contra la Humanitat el 27 de gener de cada any ens ajuda a mantenir en la memòria col.lectiva de la societat espanyola aquesta qüestió clau per a tots nosaltres
