26 de març 2009

L'Ajuntament de Reus retolarà el call jueu de la ciutat

Lascorz, a la dreta, junt a l'alcalde

Andreu Lascorz aborda 'les altres víctimes' de l'holocaust nazi en una conferència
(Jaume Garcia Cardoner - 26 de març de 2009)
L'hebraista reusenc Andreu Lascorz, president de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI), ha exposat la nit de dimecres al Centre de Lectura una altra mirada sobre l'holocaust, l'extermini nazi de sis milions de jueus i altres comunitats. Altres víctimes com els supervivents de l'holocaust, alguns dels quals es van suïcidar, o com el poble alemany, "partícep" de la ideologia nazi. Durant la conferència, l'alcalde ha anunciat que es retolarà el petit call jueu de la ciutat.
L'alcalde, Lluís Miquel Pérez, que ha presentat la conferència -que arrenca les activitats que l'ARCCI té previst fer enguany a Reus- ha anunciat que el conveni que l'any passat van signar el consistori i l'ARCCI inclou una exposició sobre la innovadora escola arquitectònica de la Bauhaus al Col·legi d'Arquitectes. També tindrà lloc una conferència sobre les festes jueves, a celebrar el mes de juny al Castell del Cambrer, i un concert de música jueva, que tindrà lloc el mes de juliol als Jardins de l'IMAC. I entre les activitats més destacades, figura la retolació del call jueu de Reus.
A diferència dels calls jueus de Tarragona o Falset, el de Reus va ser de reduïdes dimensions, però encara conserva topònims, com el carreró dels jueus.
En la seva conferència, Lascorz responsabilitzava "la generació que ho va viure" les calamitats del nazisme, però una altra cosa és la culpa. Una culpa de la que van participar "totes les institucions alemanyes, científics inclosos".
L'expert en el món jueu ha exposat així mateix els reusencs que van morir als camps de concentració i ha fet un repàs de l'aportació històrica de la cultura jueva catalana en el camp del saber, "diferent de l'espanyola", abans de l'expulsió de 1492. Precisament l'expulsió va provocar un endarreriment cultural i científic molt notable per al regne d'Espanya i va beneficiar els països receptors de les comunitats jueves.
La presència dels jueus catalans expulsats "s'ha mantingut fins avui en dia", argumenta Lascorz, i molts d'ells han conservat els cognoms catalans.