Pel Jaume, com diu ell, Jerusalem és el centre del món. Cada vegada que hi va ens ho fa saber al seu bloc, i així podem compartir amb ell la bellesa de la ciutat, les sensacions, les olors, l'ambient que s'hi respira... i fins i tot ens deix guaitar a les seves amistats. Però, cada vegada que publica quelcom sobre Israel, els comentaris hi cauen com a mosques a la mel. Aneu-hi, val la pena llegir-los i saber del peu que coixeja cadascú.
Fan una molt bona cuina del país, sense observar les regles "kosher", tenen bons vins del Golan, l'ambient és pulcre, la música europa i israeliana hi acompanya i la noia que servia les poques taules que hi havia ocupades era d'una bellesa encisadora.
.../... També aprofito per enllestir el llibre sobre els sistema constitucional israelià que estic escrivint amb Ehud Manor.
En aquest viatge he tingut ocasió de retrobar Ariel i Margalit Serra, jueus d'origen català, amb que vaig tenir ocasió de visitar la Universitat Hebrea de Jerusalem on ella treballa com a lectora de català. Amb ell vaig coincidir militant en diverses organitzacions independentistes catalanes vint-i-cinc anys enrere i hi vaig reprendre el contacte quan em vaig posar a estudiar la presència de catalans a Israel des de l'any 1948 fins ara. Ariel té una gran capacitat intel·lectual, coneix molt bé la llengua catalana i la història de Catalunya, i plegats repassàvem el llegat jueu en el pensament i el dret català medieval. Com que Ariel i Margalit observen les regles del menjar "kosher" no vàrem anar a sopar al restaurant Terra amb la resta de catalans. Així que ens adreçàrem un cèntric menjador ben concorregut i també ben proveït de carns aromatitzades a l'estil de la cuina jueva tradicional.
Acomiadat dels amics, després d'una llarga passejada sota un cel net i clar i un ventet agradable, vaig tornar a sopar al Terra, un nom escaient (llatí, també català) per a una ciutat que per a gent de totes les creences és, efectivament, el centre del món. També per a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada