Codificació del microcorpus en la recuperació de l'hebreu
Moshe Nahir
Departament de Lingüística (Universitat de Manitoba, Canadà)
En aquest article, l'autor analitza la tasca de codificació lèxica duta a terme en el període de recuperació de l'hebreu modern. Es pot considerar que la recuperació de l'hebreu modern comprèn tres períodes, en cada un dels quals s'ha intentat aconseguir com a mínim un "objectiu" de planificació lingüística. El primer d'aquests períodes és el de la "recuperació lingüística" (1890-1914), en el qual va tenir lloc la recuperació d'aquesta llengua a Palestina. Al començament d'aquesta recuperació, el lèxic hebreu era tan inadequat per a la vida moderna –ja que hi mancaven paraules per a conceptes com tomàquet, seriós i diari– que alguns dirigents van posar en dubte la capacitat de recuperació de la llengua. Per tant, calia dur a terme una planificació del corpus per a emplenar aquest gran buit lèxic. Aquest aspecte de la recuperació es va assolir gràcies als esforços conjunts d'educadors, escriptors, traductors, etc., com també d'innombrables individus amb consciència lingüística. Es va dur a terme de diverses maneres: recuperant paraules i arrels antigues, creant noves paraules a partir d'arrels i termes antics, combinant paraules existents, completant models amb "complements" d'arrel, amb préstecs de paraules i arrels, etc. Tota aquesta campanya laboriosa i aparentment interminable va donar resultat, i actualment l'hebreu és una llengua moderna, estandarditzada i "normalitzada" en tots els aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada