30 de novembre 2007
BERNARD LEWIS
publicat per arcci a les 1:24 0 comentarios
29 de novembre 2007
SHALOM TARRAGONA
Shalom Tarragona, de Francesc Valls Calçada i Josep Escoda
Amb aquest títol el periodista Francesc Valls Calçada i el fotògraf Josep Escoda acaben de publicar a l'editorial Arola un magnífic llibre sobre la presència jueva al Camp de Tarragona.
L'obra, d'una presentació formal acurada, repassa sense ànim exhaustiu els llocs de memòria on la comunitat dels catalans de fe mosaica era present fins a l'edat mitja. Hi ha petjades mig esborrades a L'Aleixar, a Valls, a Reus, a Tarragona. Els autors ens il·lustren, amb sensibilitat i respecte, sobre la tràgica fi d'aquesta forma de vida social i religiosa, la persecució i l'exili, i també sobre la conversió forçada dels jueus que restaren a la terra. El llibre és un aportació a la recuperació d'un dels components essencials del nostre passat nacional en una època que la societat catalana és més multicultural que mai.
En un sopar al Círcol de Reus tinguérem ocasió de xerrar amb l'autor la colla de "sionistes" que des de fa anys aplega amics d'Israel, catalans que recuperen la consciència de la seva arrel hebrea i israelians que treballen per aquestes contrades. Hi érem presents socialistes com Josep Antoni Burgasé i Gabriel Mas, dels que tenen el laborisme israelià entre les seves referències, convergents patriotes com Juli Gens i Jordi Sendra que compateixen la predilecció de Jordi Pujol per Israel, i també republicans del morro fort com Pere Olivé i Josep Maria Bru. També hi eren l'Ignasi Carnicer i la Mila de la Selva, entre altres amics que em perdonaran no els esmenti a tots.
Extret del bloc de Jaume Renyer
publicat per arcci a les 0:13 0 comentarios
28 de novembre 2007
27 de novembre 2007
L'ARCCI ES DÓNA A CONÈIXER
El president de l'ARCCI, Andreu Lascorz, al centre de la imatge, junt amb J. Anton Burgasé, membre de la junta de l'associació, en la recepció que ens va oferir l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el passat 28 d'agost.
publicat per arcci a les 15:07 0 comentarios
26 de novembre 2007
SIONISME (Pere Voltas I) ציונות
Pere Voltas
(La Selva del Camp, 1879 – Barcelona, 1947). Eclesiàstic, escriptor, políglota, humanista, orientalista, filòsof, assagista i orador. Va professar a la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria l’any 1896. Amplià estudis als col•legis eclesiàstics de Roma. Home dotat d’un talent poc comú i d’idees pròpies.
La seva obra magistral fou “El Sionisme o la qüestió nacional hebraica” de la qual us n’oferim el pròleg:
Wir sind die Sklaven vieler Erden, und zu verschiedenen Himmeln fliegen unsere Gedanken auf. Im tiefsten Seelegrunde aber haben wir keine Erde und keinen Himmel. (Martin Buber, Die Jüdische Bewegung, I,63)
“Nosaltres som els esclaus de moltes terres i devers cels diversos volen els nostres pensaments; però al més pregon de la nostra ànima, cap terra no hi ha ni cap cel”.
Aquestes paraules sintetitzen el Sionisme integral, íntim, conscient, vertader. Ací, com generalment en totes les grans embranzides humanes, en totes les lluites i conteses vives i reals, en totes les orientacions decisives, cal distingir entre la idea i la matèria, entre la lletra i l’esperit, entre el fenomen i la substància, entre l’aparença i la realitat, entre l’element variable i fugidor i l’element immutable i etern. Aquest segon element és l’al·ludit en les paraules de Buber, que, si les hem enteses, sonen així: “Esclaus som nosaltres de diverses terres, car les terres on som no són nostres; no les hem conquistades. Però elles tampoc no ens han conquistat a nosaltres, no ens han assimilat.”
Malgrat la llibertat religiosa, civil i política de la Revolució Francesa de grau en grau assolida ençà, nosaltres sospirem per la nostra terra, ja que, no tenint-la encara, som esclaus de les terres on vivim. Sí: tenim la llibertat i som esclaus. Esclavitud més gran encara en aquells que no la senten. I no precisament en el seu aspecte personal, ço és, quant a llurs persones toca; puix no és cosa faedora, ni, encara que ho fos, útil i desitjable, que tots els jueus escampats pel món, ciutadans de mil pàtries, deixin la terra on són nats, on viuen i progressen, i tornin a Palestina. No és aquesta una qüestió individual, sinó col·lectiva.
Tot jueu ha de saber i sentir que si, com a individu té pàtria, no en té com a jueu. El poble jueu no té la seva terra i ha de recobrar-la; no per tal com és un boci de terra, sinó per tal com és un mitjà indispensable per a actuar la seva missió al món.
Ignorar això és un esclavatge que mena encara a un altre de major.
Car envers cels diversos –segueix Buber- volen els nostres pensaments. No vivim la vida del nostre esperit: en som apòstates i renunciataris. Ens avergonyim de la nostra circumcisió espiritual, i ens gloriem en el prepuci de la gentilitat. Adoptem la filosofia, la cultura, la religiositat, sobretot d’Occident…, neguem el nostre Déu, el Déu jueu, el Déu vertader, que no triomfa en el món –amb dany de tota la humanitat- per la nostra apostasia.
Per fortuna, aquesta és més aparent que real, més superficial que pregona. En el fons de la nostra ànima, la terra que no és nostra, no és la nostra terra, ni és el cel, el que no és el nostre cel.
Recuperar aquesta terra i aquest cel: heus ací l’essència del Sionisme, com dèiem més amunt, integral, íntim, conscient, vertader.
(Pere Voltes, El Sionisme I, 9-11. Any 1928)
publicat per arcci a les 0:14 0 comentarios
25 de novembre 2007
QUÈ ÉS L'ARCCI?
publicat per arcci a les 22:19 0 comentarios
24 de novembre 2007
SDE BOKER שדה בוקר
publicat per arcci a les 20:42 0 comentarios
23 de novembre 2007
SÈDER D'AMRAM GAÓ - sopar col.loqui en homenatge a Josefina Ferrater
publicat per arcci a les 15:28 0 comentarios
SOUVENIRS
publicat per arcci a les 0:17 0 comentarios