15 de març 2008

HIVERN DE 1944



Todo comenzó una soleada mañana de invierno de 1944, cuando el "Nyassa" fondeó frente al puerto de Haifa. Una vez esfumada la bruma matinal, apareció radiante la nueva ciudad hebrea coronada por el Carmelo, mientras que en su parte baja se distinguían los pintorescos barrios árabes resplandecientes bajo el sol invernal. Éramos unos 700 refugiados judíos, cada uno con su historia de peripecias, que habían llegado a su destino. Habíamos zarpado ocho días atrás de Cádiz en esa nave portuguesa, atravesado el turbulento Mediterráneo azotado no sólo por los temporales sino también por los vaivenes de la guerra.

Aquesta assolellada matinada que explica Moshé Yanai és la del primer de febrer de 1944, avui fa 64 anys. Darrera de la seva història, la història dels 753 refugiats restants, part d’ells agrupats a Càdis, provinents de Barcelona, i ajuntats amb els qui venien embarcats des de Lisboa

... A fines de 1942 corrió por Barcelona el rumor de que había llegado el representante de una organización judía. Nos dijeron que era un emisario de la JOINT llamado Samuel Sequerra, que había instalado su sede en el hotel Bristol. Se trataba de un judío observante de nacionalidad portuguesa, que fue enviado por esa organización para tratar de salvar a los judíos apátridas españoles, y los que llegaban atravesando clandestinamente los Pirineos. Nosotros no teníamos idea de lo que era esa entidad, pero se nos indicó que ayudaba a los judíos, y venía para enviar a Palestina a quienes estaban privados de libertad. Tenía certificados de inmigración de la escasa cuota que las autoridades británicas habían impuesto para el ingreso a ese país, y cada uno valía su peso en oro....

En una altre post explicaré les bambalines d’aquesta alià. Continuem:

... Traspasamos el piso por una suma irrisible, y vendimos todo lo que teníamos por unas pesetas. Y así emprendimos viaje hacia lo desconocido, hacia una Palestina de la que nada sabíamos. Llegó el día de la partida. En la estación central de Barcelona se aglomeró lo que parecía ser un enorme gentío. Era algo sorprendente: pareciera que toda la comunidad judía había llegado para despedirnos. Éramos varios centenares de personas y viajábamos en tren especial. Los últimos abrazos de despedida y el convoy se preparó a marchar. Entonces, como por encanto se escucharon las estrofas de una canción, de letra incomprensible, pero que algunos comenzaron a entonar visiblemente emocionados. Sólo después supimos que era "La Esperanza", la que ardía en todos los corazones, para lograr un futuro mejor. Y la melodía que debería convertirse en el himno nacional de Israel.

Después de una breve estada en Madrid, en donde se agregaron otros refugiados, reanudamos el viaje hacia el sur. Nuestro destino era Cádiz, en donde nos alojaron en un modesto hotel.

Cap el 23 de gener el vaixell surt de Càdis i s’encamina cap a la Terra Promesa...


..... Pasada la primera impresión de la llegada a Haifa, se acercó al barco una lancha con una gran bandera inglesa flameando al viento. Todos comenzamos a aplaudir y vitorear, puesto que para nosotros esa insignia era un símbolo de democracia y libertad. Los marinos británicos quedaron un tanto sorprendidos, pues no acostumbraban ser recibidos en forma tan cordial. Todo por el contrario, la población judía, el yishuv, estaba abiertamente contra ellos. Y los militares ingleses eran el blanco de los extremistas que los acosaban incesantemente...

Luego de fondear en Haifa, el barco amarró y bajamos a tierra... Escoltados por soldados armados nos hicieron subir a toscos autobuses, y algunas mujeres se acercaron para decirnos algo en una lengua incomprensible. Nos hablaban sonriendo y con otros gestos de bienvenida en el hebreo renacido que nadie entendía. Y nos ofrecieron naranjas y una suerte de turrón al que llamaban jalva.

... Comenzamos a viajar y una hora más tarde llegamos a un campamento militar. Guardias por todas partes, altas vallas con rollos de alambre de púas en lo alto que impresionaron tan severamente a quienes acababan de recobrar la libertad. Habíamos arribado al campo militar de Atlit, el centro principal de recepción de inmigrantes del país. Lo primero que hicieron, fue separar a los varones de las mujeres. Nos instalamos en largos barracones, como en los campos de concentración. Eso de por sí ya creó confusión y cierto recelo. A qué se debía ese tratamiento tan poco cordial. Aunque el ambiente estaba cargado, los optimistas estimaban que se debía a una norma que debía ser cumplida. Nos aseamos y los mayores fueron objeto de largos interrogatorios. Aunque eran inmigrantes legales, las autoridades sospechaban de todo judío que ingresara en el país.

Aquests immigrants, legals, van a raure al famós Atlit britànic, el camp d’internament situat al sud d’Haifa, ja explicat en un post anterior. La història d’aquest jueu, nascut a Barcelona l’any 1930, estreny els llaços entre Catalunya/Espanya amb Israel, com l’estreny el vaixell, el Nyassa, que va portar centenars de republicans espanyols cap a Mèxic, en tres viatges al llarg de 1942. En el segon viatge, el Nyassa havia estat noliejat per un comitè jueu que no va poder completar el nombre de viatgers i fou utilitzat pels republicans espanyols.

Les aigües de la Mediterranea tenen, encara, moltes històries, recents, abans no restin engollides per l’oblit, entre elles les històries paral·leles de refugiats espanyols i de jueus perseguits que solcaven aigües idèntiques i els mateixos vaixells, uns cap a l’exili, d’altres cap a una nova batalla incerta embranzits per l’esperança, aquesta esperança que oneja, de bell nou, a la Terra d’Israel.

ICB

14 de març 2008

MACCABI HAIFA


Molts supporters del Macabi Haifa (i d'altres equips potser també, és clar) són aficionats del Barça. Al darrer partit Barça-Madrid hi havia més d'un pare que havia portat el seu fill a veure'l. Uns com a regal d'aniversari, d'altres de la Bar Mitzvà...

En Boaz va portar el seu fill gran Shy que venia amb tota la lliçó apresa sobre Catalunya i el Barça. Increïble! Amb en Shy tenim un aliat! -i molts més- Als israelians no els costa res entendre què és Catalunya i els nostres trets diferencials. Ho capten ràpid.

13 de març 2008

QUI AJUDARÀ LA XINA A POTABILITZAR L'AIGUA?

Diplomacia pública
Embajada de Israel

Comunicado de prensa


UNIVERSIDAD HEBREA DE JERUSALEM

¿Quien ayudará a China a potabilizar el agua?

El Día 13 de Marzo tendrá lugar en la Universidad Hebrea un Congreso donde se reunirán los especialistas israelíes con importantes personalidades del ámbito encargado del agua en China para llevar a cabo una cooperación entre ambos países.

¨Entre las crisis medioambientales con las que China debe enfrentarse, la crisis del agua es, sin duda, una de las más graves y que plantes graves consecuencias hacia futuro en el desarrollo del país ¨, comentó el Dr. Yuri Pines, Director del Departamento de Estudios de Asia Oriental en la Universidad Hebrea de Jerusalem. ¨En el Norte, la cantidad de agua per capita es menor del mínimo exigido para el funcionamiento saludable del ser humano¨, agregó.

En los últimos años, muchas empresas israelíes- de renombre internacional- se encuentran desarrollando actividades comerciales en China en relación al agua.
Estas empresas aportan tecnología y conocimiento en los distintos campos que el agua representa. ¨Sin embargo¨, comentó el Dr. Pines, ¨hasta ahora, solo se hizo provecho, de una parte muy pequeña del potencial que hay en la cooperación entre ambos estados¨.

En el congreso, organizado por el ¨Instituto Priverg para estudios de Asia Oriental¨ de la Universidad Hebrea de Jerusalem y primero en su genero, se intentará desarrollar una cooperación entre Israel y China. En el encuentro se harán presentes expertos en el tema del agua tanto chinos como israelíes, así como también representantes de empresas israelíes relacionadas al tema. Allí se analizará la problemática China y se verá cual puede ser el aporte de Israel para una futura solución.

El sector del agua es uno de los focos más importantes de la cooperación científica, tecnológica y económica entre China e Israel.

El congreso, ¨ El Agua en China: desafíos e instrumentos para la cooperación chino-israelí ¨, se realizará el día jueves 13 de Marzo en el campus de la Universidad Hebrea en Monte Scopus. Participarán en el evento el Director del Instituto Priverg para estudios de Asia Oriental, Prof. Gidi Shelaj; la Embajadora de la Republica China en Israel, Sra. Jao Jun; el encargado de los temas de agua, el Prof. Oru Shan; el Director del Programa de Agua Nacional, el Sr. Oded Distel, la Directora del sector de economía en el Ministerio de Exterior, Sra. Irit Bar-Abba; el Dr. Richard Hardiman, de la Universidad Hebrea; Dr. Yang Shiu Liu, de la Universidad de Bejín; Prof. Ma Jong, economista chino reconocido en el tema del agua; Prof. Chin Ji Ning,

12 de març 2008

SABRA STYLE (MAYA NEGRI)


MAYA NEGRI (nascuda el 1977 a Tel-Aviv) és una dissenyadora israeliana els disenys de la qual pertanyen a una escola d'avantguarda i reflexen una aproximació a la moda d'avanguarda no convencional. Disenys de sofisticada simplicitat i d'estructures tradicionals reconstruides. Roba de colors monocromàtics que fa atenció als petits detalls i als canvis culturals.

És graduada a la Shenkar Fashion Academy d'Israel i va treballar per Ellie Tahari a NY i per Diessel a Itàlia. La seva roba es ven a les seves botigues a Israel i als USA.

"El meu somni és posar-me davant del mirall amb cada clienta i veure com conjuntament trobem un bon resultat".

Una experiència diferent perquè cada dona trobi la seva personalitat en el vestir.


(Hi, Shuli, did you buy something new there?)
La Shuli, com moltes mares israelianes, té dos fills a l'exèrcit. Amb la guerra del Líban les mares van patir (i tots) i ara la situació no és gaire reconfortant. Per això cal d'aquí estant mostrar com la vida segueix a Israel, que és un país lliure on la gent treballa i s'esbargeix; i que als israelians se'ls fa estrany veure com molts europeus no els entenen i els acusen d'asssassins perquè, simplement, es defensen.

11 de març 2008

SHLOMO ARTZI, "Iareakh"

This is Yair's favourite song, Todà haverim!
Lluna

10 de març 2008

OVADIA HAMAMA "Ana bekoakh"

An Israeli friend sent us this song. Todà rabà, Shuli.
Dóna'm força

09 de març 2008

JUDEOCATALÀ

(Segell de Nahmànides 1194-1270)

Antic dialecte del català propi dels jueus catalans. Cal distingir-hi el que corresponia a la llengua parlada i el literari de les traduccions calcades de l'hebreu. Després del 1492 es perd tot rastre del català parlat i escrit pels jueus catalans, i els escassos documents i notícies anteriors no permeten d'establir-ne cap tipologia segura, si no és l'abundor de mots i d'expressions hebreus. Sembla que a la Catalunya Vella es caracteritzava també per un cert deix d'arcaismes. A Mallorca, i potser al País Valencià, fins a la fi del s XV es mantingué vigent, entre els jueus, al costat del català, l'àrab vulgar, amb probables interferències. Les característiques sintàctiques, morfològiques i lèxiques del català resultant de traduccions calcades de l'hebreu fetes per jueus i conversos catalans (dos siddurim, un saltiri, llibres d'astrologia, etc) són les mateixes que es troben a tot el domini dels parlars romànics.

08 de març 2008

I LA VIDA SEGUEIX A ISRAEL

I la gent va a treballar cada dia i a l'escola, a la universitat i als seus negocis...

Edifici de la borsa de diamants de Tel-Aviv

Diamants en brut

Màquina per tallar diamants

06 de març 2008

DINAR-COL·LOQUI DE L'ARCCI

Benvolguts,

Com ja sabeu el 12 de febrer vàrem tenir la satisfacció de rebre a Reus i Tarragona, l’Excel·lentíssim Ambaixador d’Israel, el senyor Raphael Schutz. La visita obre noves perspectives en nombrosos camps d’actuació.

El dia 21 de febrer l’ARCCI es va reunir a Tarragona amb la Comisión de Patrimonio de las Comunidades Judías de Catalunya. Verbalment van manifestar que recolzen plenament la línia de l’ARCCI i que col·laboraran amb l’ARCCI.

El dia 28 de febrer, el Sr. Adam Manyé, Delegat de la Conselleria de Cultura va rebre l’ARCCI a Tarragona. S’ha obert un període de reflexió per establir les línies d’actuació.

El dia 1 de març a la CIB, l’ARCCI va participar a Barcelona, en l’homenatge al Dr. Jaime Vándor, membre de la Junta Directiva de l’ARCCI. A l’acte es va reconèixer públicament la tasca de l’ARCCI i es va destacar el seu bloc.

Per tal d’analitzar tot plegat, informar de totes les activitats previstes i rebre suggeriments, ens trobarem per dinar aquest divendres a les 14,15 hores a la Societat Recreativa el Círcol.

Si podeu, telefoneu per confirmar la vostra assistència al 670098771 o al 669681607, o aviseu per correu electrònic.

Mazal tov!

Xalom lakhem,
Andreu Lascorz

05 de març 2008

HOMENATGE AL DR. JAIME VÁNDOR



El Dr. Jaime Vándor va néixer l'any 1933, patí les tragèdies de la Segona Guerra Mundial i la persecució dels jueus al gueto de Budapest. Va sobreviure gràcies a la seva mare i els incansables: Jaime Sanz Briz i l'italià Giorgio Perlasca, tots dos nomenats posteriorment Justos entre les Nacions.
Emigrà a Barcelona, on es reuní completament la família, i es va doctorar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, l'any 1947, institució en la que ha destacat com a professor de Llengua i Literatura Hebrees.
Des de Barcelona ha desplegat un enorme activisme intel·lectual en torn a la preservació de la memòria viva de l'Holocaust i de la seva projecció sobre el desenvolupament de l'esperit de tolerància.

Dissabte 1 de març, amb motiu del seu 75 aniversari se li va retre un merescut i emotiu homenatge a la CIB.

El Dr. Jaime Vàndor, membre de la Junta Directiva de l'ARCCI des dels seus començaments fa gairebé 30 anys, va representar dilluns dia 3 de març l'ARCCI, en un acte organitzat per la Fundació Olof Palme a l'Ajuntament de Badalona.

IOM HULÉDET SAMEAKH!

04 de març 2008

NENS D'SDEROT


El Centre de Ciències per a la Juventut, de la Universitat hebrea de Jerusalem, va rebre la visita d'un grup de nens de la ciutat d'Sderot, lamentablement coneguda per ser objectiu de milers de missils provinents de Gaza. Els nens van ser invitats a passar un dia d'esbarjo amb temes científics al campus universitari Edmond J. Safra.
El dia inclogué experiments relacionats amb la química, amb els primers auxilis, la previsió meteorològica i l'astronomia. El Centre de Ciències per a la Juventud espera que aquesta activitat serveixi de precedent per a futures visites dels alumnes d'Sderot, per tal d'alleujar-los les tensions que pateixen dia a dia degut als bombardejos palestins. Aquesta iniciativa s'ha dut a terme gràcies al recolzament econòmic de la Companyia Nacional d'Instrumental.

03 de març 2008

EL CALL DE BARCELONA



S'obre el centre d'interpretació del call




S'han programat les anomenades Matinals del call , uns itineraris amb col·loqui per aprofundir en el coneixement dels jueus barcelonins de l'edat mitjana:

Diumenge 9 de març: "La senyalització del call: un projecte realitzat" a càrrec de Victòria Mora, historiadora del MHCB.

Diumenge 13 d'abril: "Documents hebraics de jueus catalans: novetats", a càrrec de J. Ramon Magdalena Nom de Deu, professor de la Universitat de Barcelona.

Diumenge 18 de maig: "L'arqueologia en el sector del call", a càrrec de Ferran Puig, cap del servei d'arqueologia del MHCB.

Diumenge 8 de juny: "La necròpolis de la comunitat jueva a la muntanya de Monjuïc: la col·lecció epigràfica", a càrrec de Jordi Casanovas, secretari de la Societat catalana d'estudis hebraics.

Diumenge 12 d'octubre: "Astrònoms, astròlegs i científics jueus a la Catalunya medieval", a càrrec d'Esperança Valls Pujol, llicenciada en Filologia hebrea. Membre fundador de l'Institut privat d'estudis Món Juïc.

Diumenge 9 de novembre: "Els conversos de Barcelona: contiuïtat amb el judaisme barceloní", a càrrec de José M. Hernando Delgado, professor de la Universitat de Barcelona.

Diumenge 14 de desembre: "L'avalot de 1391: el segle del diable", a càrrec de Manuel Forcano, hebraista i escriptor.
__________________

Horari: a les 11 h
Lloc de trobada: Centre d'interpretació del call (MHCB), placeta de Manuel Ribé, s/n 
08002 BARCELONA
Preu: 2,5 euros. Places limitades. És imprescindible la reserva prèvia.

Informació i reserves del MHCB:
tel: 932562122
reserves-mhcb@bcn.cat

02 de març 2008

PROU!


“S'ha tenir en compte que l'Estat d'Israel defensa els seus ciutadans al sud. Ningú no té el dret a fer sermons morals a Israel. Israel ha d’assumir l'acció fonamental de defensar la seva població contra els atacs de míssils… Ha de quedar clar que l'Estat d'Israel no té intencions d’aturar la lluita ni tan sols per un moment… Continuarem les accions amb tota la nostra força i hem d'estar preparats per a un augment en les operacions, tot pensant que una acció de gran abast per a la seguretat d’Israel és real i tangible” Ehud Olmert, Primer Ministre d’Israel

(Del bloc del MORÉ NEBUKHIM)