CONCENTRACIÓN PARA EXIJIR LA LIBERACIÓN DE GILAD SHALIT
Día y hora: Domingo 27 a las 12,00h
Lugar: Monumento a la Constitución en los Jardines del Museo de Ciencias Naturales, en la confluencia de la calle Vitruvio y el paseo de la Castellana. Madrid
El viernes 25 de junio se cumplieron cuatro años del secuestro del soldado israelí Guilad Shalit por parte del grupo terrorista palestino Hamás. En su captura murieron dos de sus compañeros; el teniente Hannan Barak y el sargento Pavel Slotzker.
En sus cuatro años de secuestro, Hamas ha impedido que la Cruz Roja visite al soldado, del que se desconoce el estado de salud o las condiciones de su cautiverio.
No podemos permanecer de brazos cruzados ante esta injusticia. Debemos exigir a la UE y a las organizaciones internacionales que acaben con este secuestro.
Pasa esta información a todos tus amigos para que asistan. E-mail, SMS, Facebook, Twitter, etc…
Más información sobre Shalit:
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/06/25/internacional/1277450236.html
Fa 3 anys
1 comentari:
Benvolguts companys, permeteu-nos una esmena sobre el títol d'aquest post. Creiem que titllar Gilad Shalit de "segrestat oblidat" no s'ajusta a la realitat. Prova d'això és precisamet i tal com anuncieu que avui hi haurà gent reunida a Madrid recordant-lo públicament i demanant el seu alliberament. No l'hem obldat centenars de milers de persones que el recordem i el reivindiquem, especialment els amics que fa anys que tenen el seu retrat penjat als seus blogs i a les seves pàgines web. Estem segurs que heu volgut dir que els nostes mitjans de comunicació no en parlen, i aquí és on volem fer-vos partíceps de la nostra esmena convençuts que hi estreu d'acord : els mitjans no en parlen no pas perquè l'hagin oblidat, sino perquè l'han silenciat. La notícia del seu segrest també està segrestada, i aquest fet no és ni involuntari ni innocent, forma part d'una estratègia que no és en absolut fruit de la casualitat i que està endinsant el nostre país en la galàxia de la judeofòbia més descordada. Gràcies i una forta abraçada,
Hasbarats.
Publica un comentari a l'entrada