SPIEGEL ONLINE

01/25/2010 03:13 PM

L'expedient nuclear secret

la informació d'intel ligència des de Teheran agreuja la preocupació a Occident

Per Dieter Bednarz, Erich Follath i Holger Stark

L'Occident abriga des de fa temps sospites respecte del programa nuclear de l'Iran. SPIEGEL ha obtingut nous documents sobre assaigs duts a terme en secret i estructures de lideratge que posen en dubte les legacions de Teheran d'estar exclusivament interessats en l'ús pacífic de la tecnologia.

Es tractava probablement de l'últim intent de calmar els ànims en la disputa nuclear amb Teheran sense recórrer a enèrgiques sancions noves ni a l'acció militar. El pla, ideat a la Casa Blanca a l'octubre, comptava amb el suport dels xinesos i els russos, a més del segell d'aprovació del President dels Estats Units. Era clarament una operació de Barack Obama.

Segons aquest pla, Iran enviaria a l'exterior una gran part del seu urani de baix enriquiment, en una sola remesa, per un període d'un any, per rebre a canvi quantitats de combustible nuclear sota supervisió internacional. Era una transacció que beneficiava a totes les parts. Els iranians tindrien prou material per al seu pretès programa nuclear d'ús civil, així com per a experiments científics, i el món podria assegurar-se que no se li deixaria a Teheran prou material fisionable per al seu programa secret d'enriquiment d'urani en el nivell local, ni per al que l'Occident suposa és la fabricació d'una arma nuclear.

Els líders de Teheran van acceptar inicialment la proposta "en principi". Però durant setmanes van mantenir a la comunitat internacional a l'espera d'una "resposta final", que quan finalment es va materialitzar, va assumir la forma d'una "contra-proposta". Segons aquesta, Teheran insistia que l'intercanvi no es podia dur a terme en una sola remesa, sinó només per etapes, i que el material no seria enviat a l'exterior. En comptes d'això, Teheran volia que la transacció tingués lloc a l'Iran.

Una vegada més, els líders iranians havien desairat l'Occident amb falses promeses de la seva voluntat de transigir. Dijous passat, el govern de Teheran va rebutjar oficialment el pla d'intercanvi nuclear. Per empitjorar les coses, després del descobriment d'una planta secreta d'enriquiment d'urani a prop de Qom, el President Mahmoud Ahmadinejad va anunciar desafiant que s'erigirien 10 plantes d'enriquiment.

Però als funcionaris a Washington i en les capitals europees no els preocupen tant aquestes declaracions arrogants i irreals com els informes d'intel ligència que provenen de l'Iran mateix i de desertors d'alt rang. La nova informació, segons el parer d'experts nord-americans, podria conduir molt properament al govern dels EUA a una reavaluació dels riscos plantejats pel país controlat pels mul·làs i a elevar el grau d'alarma de groc a vermell. Els escèptics que en el passat, i de vegades justificadament, tractaven als informes alarmistes com a propaganda israeliana, també estan molt preocupats. Entre ells es troben els experts de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) de les Nacions Unides..., l'objectiu és impedir la proliferació d'armes nuclears.

Després d'una àmplia investigació interna, funcionaris de l'OIEA van arribar a la conclusió que un ordinador portàtil obtingut de l'Iran fa anys contenia material altament volàtil. L'ordinador va arribar a Estats Units a través del Servei Federal d'Intel·ligència d'Alemanya, el Bundesnachrichtendienst (BND), que el va transferir a mans de l'OIEA a Viena.

Els informes d'Ali Reza Asgari, ex viceministre de l'Iran que va aconseguir radicar-se als Estats Units, on va assumir una nova identitat, van demostrar ser igualment informatius. També es creu que el científic nuclear Shahram Amiri, que "desaparèixer" durant una peregrinació a la Meca el juny de 2009, té informació particularment valuosa. Les autoritats iranianes van acusar a l'Aràbia Saudita i als Estats Units d'haver segrestat el científic, encara que el més probable és que hagi desertat.

El govern de l'Iran es troba sota pressió arran de les noves acusacions, centrades en la qüestió de quin és exactament el programa nuclear del país, i el que això revela sobre la seva veritable naturalesa. El govern ha declarat sempre davant l'OIEA que l'únic ens que s'ocupa de l'enriquiment d'urani és el Consell Nacional d'Energia, i que la seva tasca està dedicada a l'aplicació de la tecnologia amb finalitats pacífiques.

Però si les al·legacions plantejades en un expedient d'intel·ligència que actualment està sent examinat en cercles diplomàtics de Washington, Viena, Tel Aviv i Berlín, i del qual part ha arribat a mans de SPIEGEL, són certes, aquestes declaracions serien en el millor dels casos una veritat a mitges.

Segons aquest document confidencial, hi ha una branca militar secreta del programa iranià d'investigació nuclear que està subordinada al Ministeri de Defensa, i les estructures són clandestines. Els funcionaris que han llegit l'expedient han arribat a la conclusió que Teheran s'ha pres molt seriosament el desenvolupament d'una bomba, i que els seus plans estan bastant avançats. Dos noms es repeteixen constantment en els documents, particularment en connexió amb el programa d'armament secret: Kamran Daneshjoo i Mohsen Fakhrizadeh.

El cor secret del programa iranià per a l'obtenció d'armes nuclears

Daneshjoo, de 52 anys i nou ministre iranià de ciències, recerca i tecnologia, és també a càrrec de l'organisme d'energia nuclear del país, i se'l considera com a fidel aliat d'Ahmadinejad. Líders de l'oposició afirmen que pertany a la "línia dura" i que va ser en part responsable per les aparentment fraudulentes eleccions presidencials de juny passat. A la biografia de Daneshjoo hi ha només referències marginals sobre els seus possibles coneixements en matèria nuclear. En descriure's, aquest home de barba incisiva escriu que va estudiar enginyeria a Manchester (Gran Bretanya) i després va treballar durant diversos anys en el "Centre de Tecnologia Aeronàutica" de Teheran. Experts occidentals creuen que aquest centre va evolucionar per convertir-se en un organisme subordinat al Ministeri de Defensa conegut com FEDAT, sigles que signifiquen "Departament d'aplicacions expandides d'alta tecnologia", i que aquest organisme és el cor secret del programa iranià per a l'obtenció d'armes nuclears. Al capdavant de l'entitat es troba Mohsen Fakhrizadeh, de 48 anys, oficial de la Guàrdia Revolucionària i professor a la Universitat Imam Hussein de Teheran.

Els serveis d'intel ligència occidentals creuen que, si bé l'organisme d'energia nuclear i el FEDAT competeixen en determinades àrees, han acordat una divisió del treball sobre el tema central de recerca referent a armes nuclears, on l'organisme d'energia nuclear supervisa primàriament l'enriquiment d'urani i el FEDAT es dedica a la construcció d'una ogiva nuclear que es muntarà sobre els míssils Shahab que posseeix l'Iran. Segons el parer dels experts, els científics iranians podrien produir ja aquest any una versió primitiva de la bomba, de la mida d'un camió, però per portar a l'Iran a potencial d'amenaça estratègica que tant alarma a Israel i l'Occident, aquesta bomba hauria de ser reduïda a una mida adequada per muntar-la en una ogiva nuclear, etapa que podria ser assolida entre 2012 i 2014.

Se suposa que els iranians van dur a terme fa més de sis anys assajos no-nuclears amb un mecanisme detonant per a una bomba nuclear. El repte tecnològic és provocar la ignició dels explosius convencionals que envolten el nucli d'urani, necessària per a produir la desitjada reacció en cadena. Es creu que la sèrie d'assaigs es va efectuar amb una ogiva embotida en alumini. En altres paraules, tot era "real" a excepció del nucli d'urani. Segons els informes, els enginyers de Teheran van utilitzar primes fibres i una placa de mesura en lloc del material fisionable. Això els va permetre mesurar les ones expansives i fotografiar esclats que simulen la detonació d'una bomba nuclear amb cert grau de precisió. Els resultats van ser aparentment tan encoratjadors que el govern iranià va qualificar des de llavors a aquesta tecnologia com "factible".
SPIEGEL va obtenir accés a un organigrama de l'FEDAT i a una llista amb els noms dels científics que treballen per a aquest organisme. L'OIEA basat a Viena també posseeix aquests documents, però el president iranià lega que es tracta d'una falsificació i que s'utilitzen per desacreditar al seu país. Després d'informar fa dos anys que els iranians havien congelat el seu programa de desenvolupament d'armament nuclear el 2003, la CIA i altres serveis d'intel·ligència hauran de pintar probablement un quadre més sensat i sobri justament quan el Consell de Seguretat de l'ONU està considerant l'aplicació de sancions més severes contra l'Iran.

Es consideren sancions

Quan França assumeixi la presidència rotativa del Consell el febrer, Washington podria promoure una confrontació decisiva. Mentre Moscou no descarta mesures punitives addicionals, és probable que la Xina, que ha negociat transaccions d'energia per milers de milions amb l'Iran, bloquegi aquestes mesures.

Xina podria, però, aprovar sancions "intel·ligents", com ara restriccions de viatge a membres d'alt rang de la Guàrdia Revolucionària i científics nuclears. Fakhrizadeh ja es troba en una llista de funcionaris subjectes a tals restriccions, i és molt possible que s'afegeixi a Daneshjoo en el futur.

Però l'Occident podria suposadament trobar-se sol en imposar sancions veritablement perjudicials per a l'Iran i per a les seves pròpies i rendibles relacions comercials amb Teheran. L'arma comercial més eficaç seria un embargament als combustibles. Atesa la insuficiència de les seves refineries, Iran, que està en segon lloc en el món pel que fa a reserves de petroli, importa gairebé la meitat de la benzina que consumeix. Les sancions desencadenarien un important augment en el preu de la gasolina, amb la conseqüència inevitable d'efervescència social. Les opinions dels experts estan dividides entre els que creuen que aquesta estaria dirigida contra el règim impopular i els que temen que els líders del país podrien tornar a inflamar al poble iranià contra "l'Occident malvat".

Això deixa l'opció militar. A banda de les conseqüències polítiques i la possibilitat de contraatacs, el bombardeig de les instal lacions nuclears de l'Iran podria ser extremadament difícil. Els experts nuclears estan literalment "enterrats", igual que les instal.lacions, en llocs que seria virtualment impossible atacar amb armes convencionals.

Quan fins i tot els experts israelians es mostren escèptics respecte del dany que podria infligir al programa nuclear un bombardeig de les instal.lacions, el normalment assenyat i sensat general nord-americà David Petraeus va usar un to bel·ligerant quan li van preguntar si es podia llançar un atac militar contra les instal.lacions nuclears iranians. "Bé, segur que se les pot bombardejar", va dir fa només dues setmanes a Washington.