SÓC UN PROFETA POBRE

serigrafia de BEN AVRAM

Sóc un profeta pobre. Com un nen que només té

dos colors. Jo pinto la meva vida amb guerra

i amor, amb soroll i silenci.

Els grans profetes van escampar la meitat de les seves profecies

com cigars fumejants a mig fumar.

Jo res recullo i en faig profecies pobres.

En dipòsits plens d'aigua, l'aigua calla,

i en canonades buides gemega i panteixa la no-aigua.

Les paraules es beuen "sang, suor i llàgrimes"

i són abocades a la brossa. Paraules d'un sol ús

com mocadors de paper. Homes d'un sol ús

aquesta és la seva eternitat.

Les paraules haurien d'haver estat buides

i ser estrictes i severes, com el llindar de les aigües.

Desesperació i esperança, alegria i tristesa, tranquil·litat i fúria

s'haurien d'haver escolat cap als dos costats

d'un nou cicle.

Sóc un profeta pobre. Visc en l'esperança dels demés,

com en un raig de llum no destinat a il·luminar-me,

la meva sombra és la meva aparença, la meva imatge,

però amago en el meu cos una il·lustre i bella figura,

m'estic entre el vident i la seva visió.

Sóc un profeta pobre que al migdia torna a casa

a dinar i descansar, i a dormir a la tarda.

Tinc vacances i anys sabàtics

i assegurança de vida i pensió per a la vellesa.

Vaig començar la vida molt avall.

Quan ascendeixo amb l'ànima embriaga,

quan arribo al capdamunt de les meves visions,

em trobo amb la gent de cada dia,

que té fills i feina, i preocupacions familiars

i inquietuds casolanes. Aquestes són les meves visions. Sóc un profeta pobre.

També el puny fou una vegada una mà oberta i dits, 1889. Yehuda Amijai