31 d’octubre 2009

CARTA OBERTA




CARTA OBERTA A QUATRE AMICS ISRAELIANS SOCIS DE L’ARCCI I ALS QUE LA LLEGEIXIN.

Dijous va resultar un dia molt intens i alhora discret com president de l’ARCCI, -el bon amic Salomón i alguns membres de la junta directiva de l’ARCCI ben bé que ho saben-, tres reunions, projectes, documentació, telefonades, mails...
curiosament també s’ho imaginen i sento la seva complicitat i suport molt sovint, quatre grans i admirats amics israelians, lsocis de l'ARCCI, la Maryse Choukroun, la Raxel Israel, el Mordekhay Ben Abir i el Leon Amiras.

He rebut un taló per l’ARCCI de part de la Maryse i la Raxel, i encara millor que el taló, unes línies que no tenen preu:

Jerusalem

Très cher ami,

Une fois de plus, je ne savais vous dire toute l’admiration que j’eprouve pour votre action, votre travail, votre engagement et votre devonament par l’ARCCI...

Des de Beer Sheva per telèfon el Khaluts Mordekhay Ben Abir ens animava a continuar per la mateixa línia, em va suggerir actuacions amb humilitat i saviesa i el vaig sentir a ell, a la seva família i als Cavallers al costat.

També des de Jerusalem rebia un mail d’un home generós i brillant, el Leon Amiras, membre de la junta directiva de l’ARCCI i ex-president de l’OLEI, i ara què puc fer? opinar, compartir unes idees amb vosaltres?

Fa temps que reflexiono i escric sobre l’Estat d’Israel i la perversa deformació de la realitat israeliana protagonitzada per mitjans de comunicació, ONGs, organitzacions i partits polítics a Europa, que no dubten en criminalitzar una sòlida democràcia com la israeliana.

Han passat uns mesos des que el govern israelià va decidir respondre al llançament des de l’any 2005, de més de 9.000 míssils, sí 9.000!, us imagineu alguna realitat semblant a Europa?

Fa 20 anys que Hamàs assassina israelians amb predilecció per atemptar en cafès, discoteques, mitjans de transport... gairebé sempre sempre contra civils, -tret del segrest del soldat Gilad Shalit- com a fonament de la seva lluita per un estat totalitari que pocs voldrien a Europa.

El conflicte a Gaza ens va oferir elevats nivells d’antisemitisme, de desinformació, de parcialitat, d’israelofòbia i judeofòbia, en aquesta festa macabra de bogeria cal destacar el protagonisme dels col·lectius mencionats que encara no opinen sobre els drets de les persones a Gaza, la dictadura que governa la franja, la llibertat inexistent... o també és culpa dels israelians?

Hamàs va vèncer a les eleccions a l’OLP fonamentalment com a reacció a la corrupció, i ara quin és el full de ruta? què es pot fer amb una organització que considera primordial i fonament de la seva acció la destrucció de l’Estat d’Israel, dialogar o ignorar-la? Caps d’estats musulmans, editorialistes de la premsa escrita àrab... hostils amb Israel, a la vegada rebutgen Hamàs.

Penso que com deia la Hanna Arendt s’ha de ser bel·ligerant amb els totalitarismes, i el de Hamàs n’és un, un totalitarisme del segle XXI, una cosa són els drets del poble palestí i una altra molt diferent defensar, justificar i recolzar organitzacions com Hamàs.

Bé, què em dieu amics?

Xalom lakhem

Andreu Lascorz

8 comentaris:

Anònim ha dit...

L'enhorabona Andreu!

Simon

Anton Salvat ha dit...

Shalom !!
Endavant que anem pel bon camí. Sumar sempre allà on cadascú tingui la més mínima oportunitat de fer-ho, amb més transparència, generositat i humilitat. Casa nostra és molt gran i comença a Israel i els atacs i amenaces que rep, van dirigides, també, cap a tots naltros.

Anònim ha dit...

Impressionant Andreu! estic completament d'acord.

Maria J. Z.

Anònim ha dit...

Molt bè Andreu.
Tu saps, igual que tots nosaltres, que la feina no s´acaba mai i ancara ens queda molta per fer.
Una abraçada a tothom
Xalom
Salomon

Anònim ha dit...

Comprenc perfectament l'espiri't del teu escrit, jo també sento la mateixa ràbia e impotència al veure que tothom inculpa als agredits o en el millors dels casos gira la cara.

R. C.

Artur ha dit...

Malgrat que Hamàs és un grup terrorista amb milers de morts al seu "currículum", per als nostres mitjans de comunicació, especialment per a "la nostra" TV3, Hamàs és vist com la representació dels oprimits, com els "insurgents", els "rebels" que lluiten contra l'opressió de l'estat "assassí" d'Israel.

Aquesta gran mentida és repetida dia a dia i contamina la majoria dels cervells. Una mentida repetida mil vegades esdevé veritat i més encara en mig de poblacions no gaire motivades per a l'anàlisi crític.

Esperem que l'ARCCI, amb les seves activitats, faci canviar això.

Montes ha dit...

Xalom Andreu,

Jo també estic farta del cinisme dels mitjans de comunicació. Aquests, com a difusors de la veritat, haurien de sentir vergonya de defensar tant als terroristes islamistes. No obstant, no perden cap ocasió per atacar amb hostilitat i mentides a l'Estat democràtic d'Israel.

Endavant ARCCI!

Anònim ha dit...

Molesta una democràcia? la única democràcia real a l'Orient? no ho entenc, torna l'antisemitisme.
Gràcies Andreu!

B. Gimènez