CARTA OBERTA

CARTA OBERTA A QUATRE AMICS ISRAELIANS SOCIS DE L’ARCCI I ALS QUE LA LLEGEIXIN.

Dijous va resultar un dia molt intens i alhora discret com president de l’ARCCI, -el bon amic Salomón i alguns membres de la junta directiva de l’ARCCI ben bé que ho saben-, tres reunions, projectes, documentació, telefonades, mails...
curiosament també s’ho imaginen i sento la seva complicitat i suport molt sovint, quatre grans i admirats amics israelians, lsocis de l'ARCCI, la Maryse Choukroun, la Raxel Israel, el Mordekhay Ben Abir i el Leon Amiras.

He rebut un taló per l’ARCCI de part de la Maryse i la Raxel, i encara millor que el taló, unes línies que no tenen preu:

Jerusalem

Très cher ami,

Une fois de plus, je ne savais vous dire toute l’admiration que j’eprouve pour votre action, votre travail, votre engagement et votre devonament par l’ARCCI...

Des de Beer Sheva per telèfon el Khaluts Mordekhay Ben Abir ens animava a continuar per la mateixa línia, em va suggerir actuacions amb humilitat i saviesa i el vaig sentir a ell, a la seva família i als Cavallers al costat.

També des de Jerusalem rebia un mail d’un home generós i brillant, el Leon Amiras, membre de la junta directiva de l’ARCCI i ex-president de l’OLEI, i ara què puc fer? opinar, compartir unes idees amb vosaltres?

Fa temps que reflexiono i escric sobre l’Estat d’Israel i la perversa deformació de la realitat israeliana protagonitzada per mitjans de comunicació, ONGs, organitzacions i partits polítics a Europa, que no dubten en criminalitzar una sòlida democràcia com la israeliana.

Han passat uns mesos des que el govern israelià va decidir respondre al llançament des de l’any 2005, de més de 9.000 míssils, sí 9.000!, us imagineu alguna realitat semblant a Europa?

Fa 20 anys que Hamàs assassina israelians amb predilecció per atemptar en cafès, discoteques, mitjans de transport... gairebé sempre sempre contra civils, -tret del segrest del soldat Gilad Shalit- com a fonament de la seva lluita per un estat totalitari que pocs voldrien a Europa.

El conflicte a Gaza ens va oferir elevats nivells d’antisemitisme, de desinformació, de parcialitat, d’israelofòbia i judeofòbia, en aquesta festa macabra de bogeria cal destacar el protagonisme dels col·lectius mencionats que encara no opinen sobre els drets de les persones a Gaza, la dictadura que governa la franja, la llibertat inexistent... o també és culpa dels israelians?

Hamàs va vèncer a les eleccions a l’OLP fonamentalment com a reacció a la corrupció, i ara quin és el full de ruta? què es pot fer amb una organització que considera primordial i fonament de la seva acció la destrucció de l’Estat d’Israel, dialogar o ignorar-la? Caps d’estats musulmans, editorialistes de la premsa escrita àrab... hostils amb Israel, a la vegada rebutgen Hamàs.

Penso que com deia la Hanna Arendt s’ha de ser bel·ligerant amb els totalitarismes, i el de Hamàs n’és un, un totalitarisme del segle XXI, una cosa són els drets del poble palestí i una altra molt diferent defensar, justificar i recolzar organitzacions com Hamàs.

Bé, què em dieu amics?

Xalom lakhem

Andreu Lascorz