Tenim constància de l'existència de comunitats hebrees a casa nostra des de temps molt antics. La famosa carta del bisbe Sever de Menorca és de la primeria del segle V.
Durant els segles XII- XIII, molts jueus exercien càrrecs al servei dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó. Durant el segle XIV, la situació dels jueus catalans empitjorà. Hi hagué avalots el 1320, el 1348 -a causa de la Pesta Negra- i especialment el 1391, que comportà la destrucció de nombroses comunitats jueves catalanes. A casa nostra, les comunitats jueves varen desaparèixer completament el 1492 amb l'expulsió. Cal deixar constància que la llengua col·loquial dels jueus catalans va ser el català.
Un exemple de manipulació és creure que el nom de Sefarad val també per a l'edat mitjana incloent els jueus catalans. B.Z. Benedikt diu: "Sefarad, ans eren dominis independents. Aquests dos territoris estaven entre Tsarefat i Sefarad". La consciència jueva catalana podria haver-se difós ràpidament després de l'expulsió del 1492, ben al contrari, a Roma, Istanbul, Edirne, Safed... i especialment a Salònica els jueus catalans van mantenir la seva independència fins el segle XX, quan les urpes del nazisme van exterminar nombroses comunitats jueves. Al s. XVII molts epitafis a Salònica i d'altres ciutats demostren que Català, Bargillon, Arocas, Saporta, Cavaller, Chacon, Barzilai, Toledano... s'havien convertit en cognoms. La nombrosa arribada posterior de jueus de llengua castellana va arraconar el català. És revelador el cas de la família Cavaller, originària de Falset, que modificà el seu cognom a Salònica, pel de Caballero.
Uns dels fonaments pel poble jueu pel manteniment de la seva identitat religiosa i ètnica va ser l'educació. L'escola, la família i la sinagoga van fonamentar l'educació dels jueus. El paper de la mare en l'educació dels nens (i més en la de les nenes) era fonamental.
Poques són les dades dels segles XIII, XIV i XV que tenim actualment sobre la comunitat jueva de Reus, la majoria aportades per un gran hebraista de les nostres contrades, el Gabriel Secall.
No podem parlar, referint-nos a Reus, de l'Aljama jueva de Reus. L'aljama era l'organisme jurídic que tenien les comunitats jueves més poderoses a fi i efecte d'autogestionar-se autònomament dins el municipi, representava un municipi dins d'un altre. Hipotèticament, a Reus podem parlar d'una reduïda comunitat jueva amb un oratori-escola, carnisseria, forn, banys i fossar jueus. Les primeres notícies sobre la comunitat jueva de Reus són de l'any 1242.
Tenim notícies de jueus i cristians reusencs i dels voltants que mantenen intenses relacions comercials.
Als 96 anys -fa dos anys- ens va abandonar la reusenca Josefina Ferrater Mestre. Probablement la millor hebraista de l'Estat al segle XX, ens va deixar un magnífic testimoni per tal d'ajudar a conèixer el judaisme català: el 'Ritual de pregàries jueves' ('Séder d'Amram Gaó'), volum número 2 de la Biblioteca Judaico-Catalana, publicat per la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament de Girona l'any 1995. La Josefina Ferrater, llicenciada en filologia semítica per la Universitat de Barcelona, ens va aproximar a la realitat espiritual jueva, mitjançant una orientadora introducció i una excepcional traducció d'una part del 'Séder'.
El rab Amram, 'Gaó' (excel·lència o eminència), de la ciutat iraquí de Sura, al s. IX, fou un expert en temes relacionats amb la pregària i litúrgia jueves. Degut a la seva experiència en aquest camp sembla ser que la comunitat jueva de Barcelona li mostrà el desig de posseir un ritual que contingués tota la normativa existent sobre les pregàries comunitàries i personals. A més de la traducció impecable d'un text extremament complex, l'acurat model de transcripció de la llengua hebrea al català segueix vigent.
Andreu Lascorz a reusdigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada