Andreu Lascorz
Els èxits de 'La lengua de las mariposas', 'Libertarias', 'Tierra y libertad', de biografies, autobiografies i d’altres manifestacions culturals sobre la guerra civil proposen reflexions. El per què d’aquest gran interès potser té a veure amb el fet que probablement la guerra civil va representar el darrer despertar solidari de la consciència intel·lectual europea en defensa d’una causa amb majúscules, i que tot plegat va ser el preludi de la segona guerra mundial, on els feixismes europeus van derrotar les democràcies.
Sempre ha planejat una altra qüestió, les causes de la rellevant participació dejueus europeus, nord-americans, de la Palestina del mandat britànic i d’arreu delmón. Entre 6.000 i 8.000 hi van venir a defensar la República. Molts d’ells ereninternacionalistes i volien aturar el nazi-feixisme europeu. Sobre un totald’aproximadament 40.000 voluntaris, crida l’atenció l’elevat pes d’aquest contingentde voluntaris jueus, molt divers. Tot plegat consolidà a l’altre bàndol la identificació entre comunistes i jueus. Recordem el 'complot judeo-marxista'
Simpatia, afecte, admiració per la República, identificació dels sublevats amb l’Espanya de la Inquisició... explica que molts obrers i intel·lectuals jueus residents a la Terra d’Israel la recolzessin econòmicament. Fins i tot el diariliberal 'Haaretz' defensà la República. Prop de 250 jueus, majoritàriament delPartit Comunista, que lluitaven per la seva existència a la Palestina del mandat, enfrontats al moviment àrab-palestí, abandonaren la seva terra per defensar laRepública com a pioners de l’antifeixisme i cercant la solidaritat internacional obrera, típica de la tradició socialista jueva.
Un rabí nord-americà digué: “He pres les armes contra els perseguidors del meu poble i de la meva classe, la dels oprimits"
Els jueus eren més del 70% als serveis mèdics de les Brigades Internacionals, i l’Yidix es va convertir en llengua franca als hospitals i als grups que creuaven els Pirineus per tal d’afegir-se a la lluita.
Després de 1939, republicans i jueus varen patir confinaments en camps de concentració i extermini, mentre lluitaven plegats contra els nazis. Posteriorment, alguns republicans espanyols capitanejaren naus d’immigrants il·legals (l’Atamaut, Independència i la Moledet, Pàtria) plenes de jueus supervivents de l’Holocaust cap a la Terra d’Israel, que encara gestionava el govern britànic.
Al punt de la Guerra de 1948 la Defensa Armada Jueva (Haganà) provà d'aconseguir l’ajut d’exiliats espanyols a França per tal que els portessin armes. El compromís antifranquista de molts membres dels governs i diplomàcia israelians fou un factor determinat que impedí l’establiment de relacions diplomàtiques entreIsrael i Espanya. L’any 1986 Felipe González i Simón Peres van concretar l’establiment de relaciones diplomàtiques plenes.
Articla publicat a reusdigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada