LA MEMÒRIA JUEVA A REUS

Ara per ara es parla molt de la memòria històrica, com si només n’hi hagués una, oblidant d’altres, com la jueva.

Què coneixem els reusencs i reusenques de la comunitat jueva de Reus a l’Edat Mitjana? I del judaisme català en general? I de cerimònies i festes jueves?

Penso que s’ha d’omplir aquest buit, i és des dels ajuntaments catalans des d’on s’està prenent la iniciativa, són molts a hores d’ara els ajuntaments que intenten recuperar de l’oblit aquest patrimoni que ha configurat, i de quina manera!, la nostra personalitat.

Sabem a Reus que als 96 anys ens va abandonar, ara fa dos anys, la Josefina Ferrater Mestre? Reusenca, era una de les millors hebraistes catalanes. Ens va deixar un magnífic testimoni per tal d’ajudar a conèixer el judaisme català: el 'Ritual de pregàries jueves' ('Séder d’Amram Gaó'), volum número 2 de la Biblioteca Judaico-Catalana, publicat per la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Girona l’any 1995.

Durant tres segles una petita comunitat jueva va residir a Reus, cal redescobrir-la. Com també s’han d’investigar les de l’Aleixar, La Selva, Alforja, Falset, Alcover, Vilaplana…

Els jueus de Reus parlaven català en la seva vida quotidiana, i alguns també coneixien l’hebreu. No val la pena poder conèixer l’hebreu, avui? 'Hazkhira hi midà xeein haolam iakhol lehitkaiem', la memòria és una condició sense la qual el món no podria subsistir.

Des de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel esperem l’any que celebrem els trenta anys d’apropament entre israelians i catalans, serà el moment de signar un conveni amb l’Ajuntament de Reus, que permeti als ciutadans i ciutadanes de Reus gaudir d’un altre Reus i projectar-lo de cara al futur.

Andreu Lascorz a Reus digital