EN LA MORT D'EMANUEL MINK
enricborras diumenge, 13 d'abril de 2008 23:48h
La il·lustració mostra la portada del butlletí en jiddisch que publicaven els jueus de la companyia Naftalí Botwin de la brigada Dombroswki del batalló Palafox (XIII Brigada Internacional)
Honor als lluitadors per la llibertat
Per l'amatent avís del meu cosí Henrike m'he assabentat avui de la mort recent d'un veterà brigadista jueu que combaté a la Serra de Pàndols i a la Batalla de l'Ebre en la darrera Guerra d'agressió espanyola contra Catalunya (1936-1939). Davall us reprodueixo la versió catalana que n'he fet de la necrològica de l'historiador Arno Lustiger publicada el passat 11 d'abril al diari Le Monde. Molts jueus, vinguts d'Europa, d'Amèrica i de Palestina deixaren la vida lluitant per la nostra llibertat, mentre els islamites de l'època feien costat a l'exèrcit espanyol sollevat; convindria que aquests catalanets que es passegen amb banderes «palestines» comencessin a saber discernir quins són els nostres amics i quins no.
El 29 de març ha mort, a París, Emanuel «Mundek» Mink, una de les figures llegendàries de la Guerra civil espanyola i de la Resistència.
Mink nasqué el 23 d'abril de 1910 a Tomaszow, Polònia. El 1935 emigrà a Anvers, als Països Baixos. Membre del Club esportiu dels obrers jueus Yask, pertanyia a l'equip belga que havia de participar en la «Spartakiade», els Jocs Olímpics obrers del juliol del 1936 a Barcelona. Quan aquella manifestació fou anul·lada a causa del cop d'estat militar de Franco, molts esportistes obrers jueus es quedaren a Espanya. Foren voluntaris de la primera hora.
Des del 23 de juliol de 1936, Emanuel Mink era al front, compromès en la primera unitat internacional de la guerra d'Espanya. El desembre de 1937, la unitat jueva «Botwin» va ser creada en el marc de la XIII Brigada internacional Dombrowski. «Botwin» tenia fins i tot el seu propi diari sobre el front, redactat en jiddisch. La unitat va combatre a Extremadura, a la Serra de Pàndols i, per acabar, en la Batalla de l'Ebre.
En el transcurs del seu curt any d'existència, va ser col·locada sota la direcció de vuit comandants successius. Sols dos d'ells van sobreviure la guerra, un dels quals el tinent Mink, dues vegades ferit. Emanuel Mink va combatre fins al febrer del 1939 en tant que oficial de l'«Agrupación Internacional», que va cobrir la fugida dels republicans a França. Llavors, va ser internat als camps de Gurs, Argelers i Sant Cebrià. Amb altres camarades, organitzà una evasió. Durant la guerra, Mink formà part dels primers combatents del moviment de resistència FTP-JO.
El 20 d'agost de 1941 va ser detingut a París i empresonat al camp de Drancy; d'allà, integrà una comitiva per a Auschwitz el 27 de març de 1942. Emanuel Mink, el presoner nombre 28413, seria un dels agents actius de la resistència interna al camp d'Auschwitz. L'octubre de 1944, el deportaren al camp de Stutthof, abans de ser transferit més tard al camp de concentració de Natzweiler. L'abril de 1945 fou alliberat per la divisió Leclerc.
El 1949 Emanuel Mink tornà a Polònia. Després de l'episodi antisemita de 1968 orquestrat pel general Moczar i per Gomulka, retornà a París amb la seva família. Tornà al règim comunista, per al qual s'havia barallat durant anys, totes les insígnies de valentia militar que li havien estat atorgades. La seva pensió militar havia estat suprimida.
Emanuel Mink era un home extraordinàriament compromès, valent i cordial.
enricborras diumenge, 13 d'abril de 2008 23:48h
La il·lustració mostra la portada del butlletí en jiddisch que publicaven els jueus de la companyia Naftalí Botwin de la brigada Dombroswki del batalló Palafox (XIII Brigada Internacional)
Honor als lluitadors per la llibertat
Per l'amatent avís del meu cosí Henrike m'he assabentat avui de la mort recent d'un veterà brigadista jueu que combaté a la Serra de Pàndols i a la Batalla de l'Ebre en la darrera Guerra d'agressió espanyola contra Catalunya (1936-1939). Davall us reprodueixo la versió catalana que n'he fet de la necrològica de l'historiador Arno Lustiger publicada el passat 11 d'abril al diari Le Monde. Molts jueus, vinguts d'Europa, d'Amèrica i de Palestina deixaren la vida lluitant per la nostra llibertat, mentre els islamites de l'època feien costat a l'exèrcit espanyol sollevat; convindria que aquests catalanets que es passegen amb banderes «palestines» comencessin a saber discernir quins són els nostres amics i quins no.
El 29 de març ha mort, a París, Emanuel «Mundek» Mink, una de les figures llegendàries de la Guerra civil espanyola i de la Resistència.
Mink nasqué el 23 d'abril de 1910 a Tomaszow, Polònia. El 1935 emigrà a Anvers, als Països Baixos. Membre del Club esportiu dels obrers jueus Yask, pertanyia a l'equip belga que havia de participar en la «Spartakiade», els Jocs Olímpics obrers del juliol del 1936 a Barcelona. Quan aquella manifestació fou anul·lada a causa del cop d'estat militar de Franco, molts esportistes obrers jueus es quedaren a Espanya. Foren voluntaris de la primera hora.
Des del 23 de juliol de 1936, Emanuel Mink era al front, compromès en la primera unitat internacional de la guerra d'Espanya. El desembre de 1937, la unitat jueva «Botwin» va ser creada en el marc de la XIII Brigada internacional Dombrowski. «Botwin» tenia fins i tot el seu propi diari sobre el front, redactat en jiddisch. La unitat va combatre a Extremadura, a la Serra de Pàndols i, per acabar, en la Batalla de l'Ebre.
En el transcurs del seu curt any d'existència, va ser col·locada sota la direcció de vuit comandants successius. Sols dos d'ells van sobreviure la guerra, un dels quals el tinent Mink, dues vegades ferit. Emanuel Mink va combatre fins al febrer del 1939 en tant que oficial de l'«Agrupación Internacional», que va cobrir la fugida dels republicans a França. Llavors, va ser internat als camps de Gurs, Argelers i Sant Cebrià. Amb altres camarades, organitzà una evasió. Durant la guerra, Mink formà part dels primers combatents del moviment de resistència FTP-JO.
El 20 d'agost de 1941 va ser detingut a París i empresonat al camp de Drancy; d'allà, integrà una comitiva per a Auschwitz el 27 de març de 1942. Emanuel Mink, el presoner nombre 28413, seria un dels agents actius de la resistència interna al camp d'Auschwitz. L'octubre de 1944, el deportaren al camp de Stutthof, abans de ser transferit més tard al camp de concentració de Natzweiler. L'abril de 1945 fou alliberat per la divisió Leclerc.
El 1949 Emanuel Mink tornà a Polònia. Després de l'episodi antisemita de 1968 orquestrat pel general Moczar i per Gomulka, retornà a París amb la seva família. Tornà al règim comunista, per al qual s'havia barallat durant anys, totes les insígnies de valentia militar que li havien estat atorgades. La seva pensió militar havia estat suprimida.
Emanuel Mink era un home extraordinàriament compromès, valent i cordial.
3 comentaris:
Us recomano que cliqueu "quins són" els nostres amics i "quins no".
JMB
S'han d'explicar encara moltes coses d'aquells dies. Descansi en pau.
Els catalans israelòfobs haurien de llegir aquest article.
Moltes gràcies!
Andreu
Publica un comentari a l'entrada