SI MAI T'OBLIDAVA...

Tants noms per un mateix lloc, probablement no pel mateix ideal...

Tantes creences concentrades en un mateix emplaçament, el de la Creació, el de la tomba d’Adam, el del sacrifici d’Abraham, la ciutat de David i de Salomó, del Temple, el de l’ascensió celestial de Muhamed, el de la mort i resurrecció de Jesús...

Quantes Jerusalems... però només per a un Poble no té duplicitats, només per un Poble ha estat i és capital, només per un Poble ha omplert i omple la seva centralitat espiritual i històrica, el Poble jueu.

Tants pobles que l’han conquerida, que l’han destruïda, babilònics, hel·lenístics, romans, cristians, mamelucs, otomans, britànics... tots ells han entrat triomfals, com a conqueridors, però només un Poble ha plorat a les seves pedres, a les seves ruïnes, només un Poble ha servat durant segles i segles l’enyor i la voluntat de retornar-hi.

La pols de la història ha enterrat els imperis que la conquerien i només les paraules del Salm 137 han esdevingut salvadores:

Vora els rius de Babilònia ens assèiem

tot plorant d'enyorança de Sió.

Teníem penjades les lires

als salzes que hi ha a la ciutat.

Quan volien que cantéssim

els qui ens havien deportat,

quan demanaven cants alegres

els qui ens havien entristit,

i ens deien: “Canteu-nos

algun càntic de Sió”,

¿com podíem cantar cants del Senyor

en una terra estrangera?

Si mai t'oblidava, Jerusalem,

que se'm paralitzi la mà dreta;

que se m'encasti la llengua al paladar,

si deixés d'anomenar-te,

si deixés d'evocar el teu record,

per motivar els meus cants de festa.

I.C.B.