El cementiri cristià de Jerusalem, al Mont Sió, on fou enterrat Oskar Schindler i la seva tomba. Les pedres deixades al damunt són la memòria dels jueus que la visiten.
Jerusalem és una ciutat on és difícil rescatar l’excepcionalitat d’un símbol, per tants que n’hi ha. El Jardí dels Justos és el lloc, dins del memorial del Yad Vashem dedicat a la Shoà, destinat a recordar aquells gentils, no jueus, que van ser justos amb els jueus, que van arriscar la seva vida per salvar la vida d’un perseguit, la vida d’un jueu.
El Yad Vashem és visita indispensable, hi són recordats els noms de les persones martititzades, milions... poca cosa es pot dir al final de la visita, com tot horror interioritzat, és a dir entès, esdevé comprensiu i incomprensible, compresiu en les seves formes, en la seva materialització, incomprensible en el seu sentit conceptual, més enllà de qualsevol sentit humà.
No hi ha muntanya més dolorosa al món que el Yad Vashem, ni lloc on s’amuntegui més angoixa, tanmateix, damunt d’aquest memorial que recorda l’horror i la maldat més extremes, per damunt d’aquest trenca-cor hi ha el Jardí dels Justos, dels gentils que van escriure històries de bondat. Enteneu el simbolisme? La bondat està per damunt de l’horror, té encara més sentit recordar allò bo que allò dolent, fins i tot una mica bondat és superior a molta maldat.
Una altra lliçò de Jerusalem, la importància de recordar no tan sols la maldat i la bondat, sinó de col·locar aquesta en un pla superior moral i ètic.
Molt recomanable llegir: EL JARDÍN DE LOS JUSTOS de Gabriele Nissim- Kailas Editorial - ISBN 84-934072-1-6
(La vida de Moshe Bejski, qui va idear la construcció del Jardí dels justos.)
I.C.B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada