UNA REUSENCA NO PROU RECONEGUDA

Homenatge pòstum a Josefina Ferrater, reusenca que traduí al català un llibre de pregàries jueves del segle IX

El passat dia 13 se celebrava a Reus un sopar d’homenatge pòstum a Josefina Ferrater en conmemorar-se un any de la seva mort. Absolutament desconeguda a la seva ciutat, Ferrater va fer un soberbi treball d’erudició amb la tradució directament de l’hebreu al català del ritual de pregàries jueves del segle IX obra del rabí Amram (Gaó). El volum, sorgit de la seva tesina de llicenciatura i publicat en 1995 per la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Girona, és considerat pels experts un model de traducció, seguit després per altres obres. L’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI) va oganitzar el sopar convidant la germana menuda de Josefina, Marina Ferrater, i un nebot d’ella, Josep Maria, que van relatar episodis de la seva sorprenent vida. Sorprenent perquè no va ser fins a laseva jubilació, als 60 anys, quan començà a estudiar llengües semítiques (hebreu i arameu) a la Universitat de Barcelona, després d’haver-se estat 40 anys treballant al departament de caixa de l’Ajuntament de Reus.

Prèviment, però, ja s’havia format en català i castellà antics. La seva formació esdevindria políglota: a l’hebreu i l’arameu se li afegirien l’italià, el francès, l’anglès, l’alemany i el grec.

El seu apassionament pel món jueu i per la llengua hebrea la van dur a la traducció d’un text complex, un document que ajuda a entendre i situar el món jueu en aquells moments. El president de l’Associació Cultural, Andreu Lascorz, explicà durant l’homenatge que el rabí Amran Gaó (excel•lència o eminència) de la ciutat babilònica de Sura (avui, Iraq), era, al segle IX, un expert el temes relacionats amb la pregària i la litúrgia jueves. Degut a la seva experiència en aquest camp sembla ser que la comunitat jueva de Barcelona li mostrà el desig de posseir un ritual que contingués tota la normativa aleshores existent sobre les pregàries comunitàries i personals. Per què s’adreçaren a una eminència de Babilònia? Lascorz responia: “Perquè al segle IX, Babilònia era el centre del judaisme”. La tesina de llicenciatura de la Josefina Ferrater va tenir un gran èxit a la Universitat i a la Comunitat Israelita Barcelona, fet que motivà que s’esgotés l’edició ràpidament.

La seva germana petita recordava la Josefina envoltda de llibres i subscrita a nombroses publicacions culturals, bona part d’elles relacionades amb Israel i la llengua hebrea. Valenta i de forta personalitat, es va atrevir amb la informàtica i fins arribà a demanar ordinador que imprimís en caràcters hebreus. Va ser la gran de quatre germans (tres noies i un noi), i en un parell d’ocasions viatjà a Israel.
Què la motivà a enamorar-se d’Israel i del món jueu? “Potser la seva formació franciscana i la seva religiositat”, asseguraven els seus familiars.

Jaume García (periodista)