JOSEFINA FERRATER MESTRE

Sopar d'homenatge

Andreu Lascorz amb la germana i el nebot de la Josefina Ferrater

El dijous dia 13, a Reus, es va retre Homenatge a la Josefina Ferrater Mestre. L'homenatge organitzat per l'ARCCI al Círcol començà amb unes paraules de l'Andreu Lascorz de presentació de la seva germana, la Marina Ferrater i el Josep Maria, nebot seu. L'Andreu Lascorz parlà de la importància de la seva obra, la Marina i el Josep Maria de la persona. Finalment es va obrir un canvi d'impresions prou ric.

Als 96 anys -fa un any- ens va abandonar la Josefina Ferrater Mestre, z"l. Persona culta i discreta ens va deixar un magnífic testimoni per tal d'ajudar a conèixer el judaisme català: el RITUAL DE PREGÀRIES JUEVES (Séder d'Amram Gaó), volum número 2 de la Biblioteca Judaico-Catalana, publicat per la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament de Girona l'any 1995.

La Josefina Ferrater, llicenciada en filologia semítica per la Universitat de Barcelona ens va aproximar a la realitat espiritual jueva, mitjançant una orientadora introducció i una excepcional traducció d'una part del Séder.

El rabí Amram, Gaó (excel·lència o eminència) de la ciutat iraquí de Sura, al s. IX, fou un expert en temes relacionats amb la pregària i litúrgia jueves. Degut a la seva experiència en aquest camp sembla ser que la comunitat jueva de Barcelona li mostrà el desig de posseir un ritual que contingués tota la normativa aleshores existent sobre les pregàries comunitàries i personals.

La tesina de llicenciatura de la Josefina Ferrater va tenir un gran èxit a la Universitat i a la Comunitat Israelita de Barcelona, fet que motivà que s'esgotés l'edició ràpidament. A més de la traducció impecable d'un text extremadament complex, l'acurat model de transcripció de la llengua hebrea al català, segueix vigent.

Cal dir que les comunitas jueves catalanes no es poden identificar amb les comunitats jueves de la Sefarad d'al-Andalus. El nom Sefarad i el gentilici sefardita, procedents de l'hebreu no inclou fins el segle XVI les comunitats jueves catalanes. Comunitats que parlaven català, tenien institucions pròpies i fins i tot un ritual una mica diferent que van mantenir durant segles després de 1492.

La Josefina Ferrater escvriví sobre la influència de l'Arameu en les pregàries jueves. Ella va conèixer i estimar la llengua hebrea i la història d'Israel, i ens ha deixat un exemple d'honestedat, esforç i coherència.