Es pot pensar que la consciència del particularisme jueu català es debilitaria i desapareixeria ràpidament després de l’expulsió de Catalunya l’any 1492, que la seva definició geogràfica i identitat perdria la seva raó de ser.
Tot al contrari.
A Roma els jueus expulsats de la península no van ser rebuts amb entusiasme. Poc després d’arribar, com que no se sentien a gust amb els costums i ritus de la comunitat de Roma, van crear llocs per pregar. La comunitat de Roma es va escindir pels volts de 1517 i va tenir un temple i sobretot una scola catalana que van reforçar els jueus aragonesos l’any 1527 o 1528 (els jueus aragonesos havien tingut una forta disputa l’any 1521 amb els castellans sobre l’organització d’un centre d’estudis (Talmud Torà). A l’escola castellana s'hi van afegir els jueus francesos. No pot semblar estranya aquesta unió de jueus catalans i aragonesos, doncs havien estat veïns a la península i els seus costums no sembla que fossin molt diferents. Sense ser nombrosa aquesta comunitat, la seva voluntat d’independència la farà perdurar molt de temps.
El 12 d’octubre de 1517 quatre procuradors de la comunitat dels jueus catalans (Communitatis Hebreorum Cathalanorum) van adquirir un local on ja podia obrir-se al culte la sinagoga catalana, i per l’aprenentatge l’escola (Schola hebreorum Nationis Catalanorum).
A Roma els jueus expulsats de la península no van ser rebuts amb entusiasme. Poc després d’arribar, com que no se sentien a gust amb els costums i ritus de la comunitat de Roma, van crear llocs per pregar. La comunitat de Roma es va escindir pels volts de 1517 i va tenir un temple i sobretot una scola catalana que van reforçar els jueus aragonesos l’any 1527 o 1528 (els jueus aragonesos havien tingut una forta disputa l’any 1521 amb els castellans sobre l’organització d’un centre d’estudis (Talmud Torà). A l’escola castellana s'hi van afegir els jueus francesos. No pot semblar estranya aquesta unió de jueus catalans i aragonesos, doncs havien estat veïns a la península i els seus costums no sembla que fossin molt diferents. Sense ser nombrosa aquesta comunitat, la seva voluntat d’independència la farà perdurar molt de temps.
El 12 d’octubre de 1517 quatre procuradors de la comunitat dels jueus catalans (Communitatis Hebreorum Cathalanorum) van adquirir un local on ja podia obrir-se al culte la sinagoga catalana, i per l’aprenentatge l’escola (Schola hebreorum Nationis Catalanorum).
Malgrat totes les dificultats, no cal demostrar la vitalitat d’una comunitat que volia conservar la seva originalitat i que es resistia a desaparèixer entre la comunitat jueva de Roma o qualsevol altre comunitat ibèrica. L’aliança amb els aragonesos funcionà, l’aliança amb els castellans –pels jueus catalans i aragonesos- a la llum de la documentació era el pitjor que els podia passar, i van saber evitar-la.
Sobre els 4995 jueus censats a Roma l’any 1868, 838 eren membres de la sinagoga catalano-aragonesa. L’any 1904 es va fondre amb les altres sinagogues de Roma en la gran sinagoga que fou aixecada al costat del riu Tiber.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada