Raxel ISRAEL: La meva Catalunya.

Hi ha al Maresme un bell poblet que considero com «el meu poble català». L'enyoro igual que enyoro la mateixa infància, i el recordo més com era llavors que qual és avui dia. Tanco els ulls i veig la plaça de l'Església, em poso a caminar riera baix riera amunt, fins arribar a la torre dels Encantats, a la pujada al famós cementiri celebrat per Espriu. Puc albirar masies enmig d'uns camps que, ja des de fa molts anys, s'han tornat els nous barris perifèrics, expandits cap a les riberes de l'autopista. Encara entro a la pineda que limitava el poble, amb la seva embriagant olor de pinyes cremades pel sol, i reso el poema d'Espriu: <

El meu poblet tampoc no té vincles amb Israel: Salvador Espriu, el poeta de Sepharad, havia escrit un llibre titulat "Israel», fruit d'un viatge a la llavors Palestina britànica, i després, en els dies més durs de la guerra civil espanyola, havia presentat, a l'Ateneu local, l'obra de teatre «Primera història d'Esther», en la qual els bíblics Jueus perses, atemorits pel tirà Assuer, clamen en català per la seva llibertat, mentre els animen uns personatges nomenats com les lletres de l'alfabet hebreu. Cal afegir que aquest ús dels símbols jueus i israelians qual models per a la catalanitat va ser vigent a tot Catalunya, inclosa Barcelona, fins ja avançada la Transició.

Ara, he de confessar que als Jueus catalans d'abans de l'expulsió de 1492,- millor dit: d'abans del seu tràgic final en 1391, els he trobat a finals de la meva adolescència, en estudiar la història de la Península ibèrica. Vaig aprendre que el metge Abraham va acompanyar a Ramon Berenguer a la seva expedició contra Provença, - que al «call» de Barcelona, van viure savis com Salomó Abraham Adret, rabí, talmudista i banquer, - com Hasday Cresques, talmudista i filòsof, les teories racionals van arribar més tard a inspirar Baruch Spinoza, però que en la seva vida, va experimentar el dolor de perdre el seu fill únic a les matances antijueves, - com Isaac ben Sheshet, també ell talmudista, autor de 417 «responses» halàkhics, - com el rabí-metge Abiatar ibn Cresca que va operar de catarates el rei Joan II, protector de l'aljama.

La comunitat de Tarragona, amb el títol «ciutat dels Jueus» en alguns documents, es remuntava a l'Alta Edat Mitjana, mentre van existir nombroses petites aljames disperses per tot el territori catalano-aragonès, quals les de Tortosa, Montblanc, Cervera, Solsona, Vic , Tàrrega, Montsó, etc... A Girona, el talmudista i filòsof Bonastruch ça Porta, també anomenat Moisès ben Nakhmàn, va haver de sostenir la famosa controvèrsia de Barcelona contra el convers Fra Pau Cristià, i va resultar condemnat pel rei a l'exili, i els seus llibres, a la pira.

Altres destacats gironins van ser el místic Yona ben Abraham Girondi, que concebia metafòricament l'univers com un llibre escrit per Déu, les lletres, els éssers humans, arribaven a canviar el text en moure's per ell, - el cabalista Azriel, el poeta Zerakhia Halevi, i la família dels Kimkhi que van recolzar el racionalisme de Maimònides a la seva aspra polèmica contra l'Escola dels rabins «tsarfatim» de Montpeller i de Provença. Enfin, recomano la lectura del recent estudi de Miquel Segura sobre els Xuetes balears! El 1992, a la celebracióm del 500 anniversari de l'Expulsió pel Centre Rachi de París, la meva amiga Maryse Choukroun i jo vam donar una nodrida i exitosa xerrada sobre tots els protagonistes d'aquesta àmplia cultura jueva-catalana, sempre vinculats, cal subratllar, amb els sueus coetànis erudits d'Itàlia, Provença, de l'Imperi Germànic, i del sud al Maghreb.

Per descomptat, en l'actualitat, per a la majoria dels ciutadans israelians, - entre els quals hi caben probablement els descendents d'aquests llunyans Jueus catalans-, Catalunya és un bonic lloc de turisme, i més encara Barcelona, centre de cultura, d'arts, de moda, de fires tecnològiques, de bon viure, i lligada al Barça! Saben de l'idioma català, de la seva literatura de vegades traduïda a l'hebreu, de Gaudí i de Miró...

Sempre intento expressar-me amb sinceritat: per tant, no vaig a dissimular que em va doldre i em va enutjar veure un dia, uns anys enrere, penjat a la façana de la Generalitat un immens rètol que clamava «Barcelona per Palestina», sabent que es tractava més de rebutjar a Israel que d'afanyar per la pau. Però després, he descobert l'ARCCI, la seva admirable tasca per corregir la desinformació respecte a l'Estat d'Israel i el conflicte a l'Orient Mitjà, per superar i reparar els estralls causats per la mateixa en l'opinió pública. Cada vegada que recorro el seu blog, em entren en l'ànima consol i esperança!

Raxel Israel (des de Tel Aviv), gran amiga i sòcia de l'ARCCI.

Todà rabà Raxel!!!!!!!!!!!