El Papa Benet XVI visitarà la Sinagoga de Roma, una visita marcada per les crítiques de rabins i institucions jueves a la seva decisió d'accelerar el procés de beatificació de Pius XII, el Papa a qui molts jueus acusen d'haver callat durant l'Holocaust.
La visita a la Sinagoga de Roma es realitzarà 24 anys després de la que efectués Joan Pau II, el 13 d'abril de 1986, al temple jueu romà, que va ser la primera vegada en la història que un Pontífex catòlic trepitjava una sinagoga.
El cardenal Walter Kasper, president de la Comissió de la Santa Seu per a les relacions amb els jueus, va afirmar que la visita s'emmarca en la "continuïtat" de les relacions entre catòlics i jueus.
Nobert Hofmann, secretari de la Comissió que presideix Kasper, va precisar que les relacions després de la declaració "Nostra Aetate, del Concili Vaticà II-que condemnà l'antisemitisme i reconegué les arrels jueves del cristianisme-"registra alts i baixos ".
Entre els "baixos" va assenyalar el cas del bisbe tradicionalista, Richard Williamson, que va negar l'any passat l'Holocaust, el que va posar en peu de guerra a la comunitat jueva internacional i va obligar al Papa en primera persona a reiterar la condemna de l'Església de la Xoàh i del règim nazi.
A més del cas Williamson, la comunitat jueva mira amb preocupació les mesures adoptades per Benet XVI com la liberalització de la missa en llatí i la recuperació de la pregària del Divendres Sant en què es demanava, abans del Concili Vaticà, la "conversió" dels jueus.
Encara que Benet XVI va disposar que la pregària fos canviada, va eliminar la frase de la discòrdia i ara només es diu "preguem pels jueus", aquests segueixen en desacord.
Segons el rabí de Venècia, Elia Enrico Richetti, amb Benet XVI l'Església cancel·larà els darrers 50 anys d'història del diàleg entre jueus i catòlics.
L'últim escull de les relacions va ser l'aprovació per part de Benet XVI de les "virtuts heroiques", primer pas cap a la santedat, del papa Pius XII, a qui els jueus acusen d'antisemita i d'haver callat durant l'Holocaust
La comunitat jueva italiana va expressar la seva "decepció" i tant el rabí en cap de Roma, Riccardo Di Segni, el president de la Unió de Comunitats jueves italianes, Renzo Gattegno, i el president de la comunitat jueva romana, Riccardo Pacifici, van reiterar en una nota les seves crítiques pels silencis de Pius XII davant la deportació dels jueus.
A la nota van assenyalar que els jueus no obliden com sota el seu pontificat es va produir "la deportació de milers d'italians i en particular aquell tren amb 1.021 deportats que el 16 octubre 1943 va partir cap a Auschwitz des de l'estació Tiburtina de Roma amb el silenci de Pio XII. "
El Vaticà sempre va negar el supòsat antisemitisme i el silenci del Papa Pacelli i Benet XVI va afirmar en diverses ocasions que Pius XII va condemnar des del primer moment el nazisme i que en moltes ocasions va actuar de "manera silenciosa i secreta" per evitar "el pitjor" i salvar el major nombre possible de jueus.
Encara que el president de l'Assemblea jueva italiana, Giuseppe Laras, va anunciar que no anirà a la Sinagoga de Roma, els dirigents jueus romans donaran la benvinguda al Papa -al qual van convidar- convençuts que Benet XVI aposta per la continuïtat del diàleg, "encara que de tant en tant hi pugui haver algun contratemps", segons va dir Di Segni.
Durant la visita, Benet XVI retrà homenatge a les víctimes jueves romans de l'Holocaust i a les d'un atemptat palestí a la capital romana l'any 1982.
La visita a la Sinagoga de Roma es realitzarà 24 anys després de la que efectués Joan Pau II, el 13 d'abril de 1986, al temple jueu romà, que va ser la primera vegada en la història que un Pontífex catòlic trepitjava una sinagoga.
El cardenal Walter Kasper, president de la Comissió de la Santa Seu per a les relacions amb els jueus, va afirmar que la visita s'emmarca en la "continuïtat" de les relacions entre catòlics i jueus.
Nobert Hofmann, secretari de la Comissió que presideix Kasper, va precisar que les relacions després de la declaració "Nostra Aetate, del Concili Vaticà II-que condemnà l'antisemitisme i reconegué les arrels jueves del cristianisme-"registra alts i baixos ".
Entre els "baixos" va assenyalar el cas del bisbe tradicionalista, Richard Williamson, que va negar l'any passat l'Holocaust, el que va posar en peu de guerra a la comunitat jueva internacional i va obligar al Papa en primera persona a reiterar la condemna de l'Església de la Xoàh i del règim nazi.
A més del cas Williamson, la comunitat jueva mira amb preocupació les mesures adoptades per Benet XVI com la liberalització de la missa en llatí i la recuperació de la pregària del Divendres Sant en què es demanava, abans del Concili Vaticà, la "conversió" dels jueus.
Encara que Benet XVI va disposar que la pregària fos canviada, va eliminar la frase de la discòrdia i ara només es diu "preguem pels jueus", aquests segueixen en desacord.
Segons el rabí de Venècia, Elia Enrico Richetti, amb Benet XVI l'Església cancel·larà els darrers 50 anys d'història del diàleg entre jueus i catòlics.
L'últim escull de les relacions va ser l'aprovació per part de Benet XVI de les "virtuts heroiques", primer pas cap a la santedat, del papa Pius XII, a qui els jueus acusen d'antisemita i d'haver callat durant l'Holocaust
La comunitat jueva italiana va expressar la seva "decepció" i tant el rabí en cap de Roma, Riccardo Di Segni, el president de la Unió de Comunitats jueves italianes, Renzo Gattegno, i el president de la comunitat jueva romana, Riccardo Pacifici, van reiterar en una nota les seves crítiques pels silencis de Pius XII davant la deportació dels jueus.
A la nota van assenyalar que els jueus no obliden com sota el seu pontificat es va produir "la deportació de milers d'italians i en particular aquell tren amb 1.021 deportats que el 16 octubre 1943 va partir cap a Auschwitz des de l'estació Tiburtina de Roma amb el silenci de Pio XII. "
El Vaticà sempre va negar el supòsat antisemitisme i el silenci del Papa Pacelli i Benet XVI va afirmar en diverses ocasions que Pius XII va condemnar des del primer moment el nazisme i que en moltes ocasions va actuar de "manera silenciosa i secreta" per evitar "el pitjor" i salvar el major nombre possible de jueus.
Encara que el president de l'Assemblea jueva italiana, Giuseppe Laras, va anunciar que no anirà a la Sinagoga de Roma, els dirigents jueus romans donaran la benvinguda al Papa -al qual van convidar- convençuts que Benet XVI aposta per la continuïtat del diàleg, "encara que de tant en tant hi pugui haver algun contratemps", segons va dir Di Segni.
Durant la visita, Benet XVI retrà homenatge a les víctimes jueves romans de l'Holocaust i a les d'un atemptat palestí a la capital romana l'any 1982.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada