L'ARCCI HA FET 31 ANYS

Notes per a una Història.

El primer ambaixador d'Israel a Espanya, Samuel Hadas, va reconèixer repetidament que l'ARCCI, aleshores ARCEI, va contribuir en aquells anys a crear un clima favorable per a l'establiment de les relacions diplomàtiques.

Tot va començar amb la visita de Jacob Tsur, president de l'Institut Central de Relacions Culturals Israel-Hispanoamèrica, Espanya i Portugal, amb seu a Jerusalem, ens va citar tres persones de la Comunitat, el 19 d'abril de 1977. Va proposar la fundació d'un Institut de Relacions Culturals amb Israel, tot i no existir en aquell temps relacions diplomàtiques entre els dos països. A mi em va seduir la idea, era necessària una entitat difusora de la cultura d'ambdós països. El mateix estiu del 1977 professors del Dept. d'Hebreu de la Universitat de Barcelona vam participar a Jerusalem en un Congrés Mundial d'Estudis Jueus, al costat d'uns semítistes de Salamanca i de Granada. Convocats tots per l'Institut Central (un 12 d'agost), el seu director Itzhak Shefi va proposar la creació d'un Institut. El director em va dir amb sorprenent determinació: "Vostè ho ha fundar".

Vaig trobar una entusiasta col•laboradora en la persona de Roser Lluch. A la primavera següent vam convocar a casa meva a un bon nombre de persones, per tal de constituir una Junta Gestora. Estaven presents dos israelians: Najum Schutz, director general del Dept. de Relacions Externes de l'Organització Sionista Mundial i Pau Figueres, professor israelià originari de Terrassa. Cinc dels assistents es van apuntar a la Junta Gestora. Va ser el 17 D'ABRIL DE 1978.

Els llargs passos per a la legalització els va donar la Roser Lluch. L'entitat anava a dir-se Institut, a semblança de l'Institut Francès, l'Italià, el British Institute i el Nordamericà. Però no va poder ser, perquè Israel no tenia representació diplomàtica a Espanya. Així és com ens vam quedar en Associació.

El 29 de novembre del 78-avui fa 31 anys-vam lliurar l'acta fundacional i els estatuts al Govern Civil. Vam ser inscrits en el Registre en el febrer següent. El primer acte públic, ja a l'abril del 79, vam decidir celebrar al carismàtic Ateneu Barcelonès. No va ser una bona idea. L'Ateneu llavors era lloc de reunió quotidiana dels estudiants palestins, libanesos, etc. Cosa que ignoràvem. Ja al carrer van repartir pasquins i caricatures insidioses, però a l'hora del col·loqui van començar crits i aldarulls, i crec recordar que Baltasar Porcel, un dels ponents, va ser sacsejat. La continuació de l'acte es va haver de suspendre. Curiosament mai més vam tenir problemes amb els musulmans, en canvi sí, ocasionalment, amb antisemites locals.

Després de celebrar molts actes en diversos locals, preferentment a la Facultat de Filologia, l'octubre del 83 vam llogar un espaiós local al carrer Diputació 237, on cabien unes 70 persones per a conferències. Allà vam organitzar nombroses exposicions, projeccions de documentals, la majoria cedides per l'Institut Weizmann de Rehovot, recitals, una fira anual del llibre jueu, etc. El local s'obria totes les tardes i es donaven classes d'hebreu.

Les nostres gestions van tenir tant d'èxit que l'Ambaixada d'Israel, ja establerta a Madrid al gener de 1986, ens va confiar aquesta tasca per a tota Espanya.

L'abril de 1986, d'Associació de Relacions Culturals Espanya-Israel passem a ser Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel. No es tractava només de subratllar el caràcter català de l'entitat, sinó també d'adequar-nos a la realitat. Havíem estat, al costat d'una entitat semblant a Navarra, pioners d'aquestes associacions en el país i enviàvem conferenciants, exposicions, documentals, etc. a Madrid, Toledo, Palència, Pamplona, Tudela, Ripollet, Tortosa, etc., i també assessoràvem a altres associacions de relacions culturals amb Israel per a la seva creació.

A poc a poc el treball se'ns va fer excessiu, i vam decidir centrar les nostres activitats a Catalunya i Israel.

El primer president de ARCEI va ser el compositor Jordi Cervelló, el segon el Dr August Panyella, director del Museu Etnològic de Montjuïc, seguit de Baltasar Porcel, finalment Núria Espert. Els vicepresidents van ser durant molts anys els catedràtics de Llengua i Literatura Hebrea de la Universitat, els doctors Gregorio del Olmo, Díaz Esteban, Ribera Florit. Roser Lluch i jo compartíem la secretaria. Al traslladar Roser la seva residència a Palma (1988) va ocupar el seu càrrec la Mercè Rodríguez. Molt devem també a Manuel Forcano i Joan B. Culla. Segur que em deixo alguns noms que mereixerien ser citats, ho sento.

Em queda per comptar el més destacat dels potser 150 actes públics que vam arribar a organitzar fins al 1994. Per al V Centenari de l'Expulsió dels jueus d'Espanya, amb la Núria Espert i David Grebler i la seva Fundació Baruj Spinoza vam organitzar un acte commemoratiu al Palau de la Música. Gràcies a Núria Espert van participar entre d'altres Victòria dels Àngels, M. García Morante, el violinista Ángel Jesús García i Paco Ibáñez. Ricardo Fernández Deu va fer de presentador i es va llegir una locució de Camilo José Cela. La Coral Sant Jordi va cantar en hebreu els "Salms de Chichester", de Leonard Bernstein. Tot això sota direcció de Núria Espert. Jordi Pujol i Pasqual Maragall van compartir una llotja, i després Jordi Maragall va pronunciar un discurs des de l'escenari. Per al programa van escriure dos textos molt il·lustratius Vicenç Villatoro i Carles Sentís.

RESUM DEL PARLAMENT DEL DR. JAIME VÁNDOR AMB MOTIU DELS 30 ANYS DE L'ARCCI.