16 de novembre 2009

JANA SENESH


Hanna Szenes (o Jana Senesh) (17 juliol 1921 - 7 novembre de 1944) va ser una de les jueves més heroiques que van lluitar contra els nazis a Europa, convertint-se en un símbol d'esperança per a les persones oprimides de tot el món.
Va néixer a Budapest, en el si d'una família jueva assimilada, en l'època en que els jueus gaudien de plena llibertat i de tots els drets civils. El seu pare, Bela Szenes, va ser un reconegut poeta i dramaturg que va morir quan la Jana tenia sis anys d'edat, deixant-li una rica tradició. Ella, al seu torn, escribia poesia i a l'edat de 13 anys va començar un diari que va continuar fins la seva mort. Un camarada seu el va recuperar de la destrucció i encara avui es troba en circulació.
La Jana i el seu germà van ser criats per la mare. La Jana va ser inscrita en un col·legi privat protestant, que admetia a catòlics i jueus. Com a estudiant destacada, va ser escollida per a encapçalar la societat literària però no va poder exercir el càrrec a causa del creixent sentiment antisemita. A causa d'això, li van oferir convertir-se al cristianisme o romandre com jueva a Hongria, on l'antijudaisme era més gran dia a dia. Va optar pel sionisme, involucrant-se totalment amb els seus objectius. Va ser una decisió que canviaria la seva vida per sempre. El 1939, La Jana va finalitzar l'escola i va decidir viatjar a la Terra d'Israel a estudiar agricultura i eventualment unir-se a un kibuts, sedot Yam.
Cap el 1942, el món començava a assabentar-se sobre l'Holocaust que estava passant a Alemanya i on centenars de milers de jueus eren assassinats cada dia. Preocupada per la seva família i pel que estava succeint, la Jana va decidir tornar a Hongria i poc després es va allistar a l'exèrcit britànic. El 1944, a Egipte, la Jana Senesh va començar a entrenar-se com a paracaigudista amb els britànics. Després de completar l'entrenament al Caire, juntament amb altres companys jueus, va passar tres mesos amb els partisans de Tito.
El maig d'aquell any, la Jana i alguns camarades van creuar la frontera hongaresa en petits grups. Gairebé immediatament va ser capturada per la policia local, coneguda pel seu antisemitisme. La Jana tenia en el seu poder un radi transmissor. Encara que va rebre tortures, mai va revelar el codi de ràdio. Després de cinc mesos a la presó, va ser portada a judici a l'octubre, sota l'acusació de ser una espia anglesa. La van trobar culpable, i després de negar-se a demanar perdó, va ser sentenciada a morir davant d'un escamot d'afusellament. Volia veure els ulls als seus executors i per això va rebutjar que cobrissin els seus.
La Jana tenia 23 anys d'edat. El seu diari acaba: "Aquesta setmana viatjo a Egipte, enrolada, com un soldat ... Vull creure que vaig fer i que vaig a fer la feina correctament. Pel que fa a la resta, només el temps dirà". El diari de va ser publicat en hebreu el 1946. El 1950, el seu cos va ser portat a Israel i enterrat al cementiri del Mont Herzl, a Jerusalem. El 5 de novembre de 1993, la seva família va rebre una còpia de l'informe de l'exèrcit hongarès exonerant-la dels càrrecs de traïció. L'Itzjak Rabin va assistir a la cerimònia a Tel Aviv.

3 comentaris:

Montes ha dit...

Gràcies per la informació.

Ha estat molt interessant!

Anònim ha dit...

Ho celebro!

Andreu

Anònim ha dit...

potrebo, da preverijo:)