Renéixer encara cada matí,
morir una mica a cada adéu,
i engendrar infants hebreus
al país de la llet, de la mel, del verí.
Ser dirigits per tu, captivats,
i respirar un sol tòrrid;
somiar de cara al teu cel tan clar
castigar-te i després estimar-te.
Portar un somni innat, somni d'avantpassats,
a les teves primaveres buscar consol,
i viure en aquesta terra de Sió
on bell i terrible s'encabalquen.
(posat en català per M. Miró)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada