24 de maig 2009

Els jueus sefardites, ahir i avui


CURS D'ESTIU A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA


Crèdits: 3 (30 hores lectives)
Professora: Mª Àngels Roque i Meritxell Blasco
Professors col·laboradors: Esther Bendahan i Alvise Vianello
Calendari: del 6 al 17 de juliol
Horari: de 17.00 a 20.00 h
Aula: 40.109 (edifici de Roger de Llúria)
Llengua en què s'impartirà el curs: català i castellà

Jueus sefardites, ahir i avui

1. Els jueus abans del decret d' expulsió del 1492. La Bíblia i les diàspores mil·lenàries, religió i identitat comunitària. L'arrelament cultural secular a la Península Ibèrica de les comunitats sefardites. La diversitat renovada a partir de la diàspora cap als principals llocs d'acollida.

2. Els sefardites, història, llengua i cultura. De l'alta cultura judeoespanyola al'Alliance Israélite Universelle. Rituals i costums.

3.El Nord d'Africa: travesies perilloses a travès del Marroc. Establiment a Fès, Salé, Safi, Agadir, Tánger, Tetuan. Extrema movilitat comercial amb Europa utilitzant les xarxes comunitàries d'Amsterdam, Liorna, Marsella, Londres. La haketia com a llengua parlada fins al desplaçament al segle XX pel francès i el castellà.

4. S. XVI. Els jueus a la península italiana. En el regne de Nàpols, Roma, Ferrara i Venècia. La Bíblia de Ferrara, primera traducció feta al judeoespanyol.

5. S. XVII. Els jueus d'Amsterdam: la nació judeo-espanyola portuguesa. La importància dels "marranos" conversos que fugen de la Inquisició i tornen a judaitzar o a crear um pensament nou. Disidències ideològiques. Baruj Spinosa.

S. XVII. Els jueus d'Amsterdam. Uriel da Costa, el rabí Menasé ben Israel i Miguel de Barrios (Daniel Leví)

6. S. XVI-XX. Salònica de 1536 a 1600. La importància sefardita a l'Imperi Otomà. Alta cultura hebraica i ladí com a llengua parlada. Les conseqüències del moviment mesiànic promogut per Sabetay Cevi a mitjans del s.XVII. Decadència del XVIII i modernització del XIX Haskalah. L'experiència sefardita de Francesc Cambó a l'Istambul dels anys vint.

7. S. XIX- XX . Espanya i els sefardites. El redescobriment en el camp cultural i la repercussió en la cultura espanyola. La recerca de cançons i romanços però també l' interès mutu sociològic i econòmic. La llei del 1924 per a concedir la nacionalitat espanyola als "sefardites". Les ambaixades espanyoles en front l'holocaust i els jueus sefardites.

8. La construcció de la memòria en la literatura autobiogràfica. Sefarad i el judeoespanyol com a identitat pròpia diferenciadora dels altres però no com a identitat hispànica. Elias Canetti, A.B. Yehoshúa, Edgar Morin, Esther Bendahan i d'altres.

9. Asquenazis principals artífex de l'Estat d'Israel. La "conversió" dels sefardites en jueus orientals mizrahim. Conflictes socials, religiosos i politics.

Per a la millor comprensió del curs hi haurà material audiovisual (veure web del curs).