31º 44’29’’ N, 35º 27’33’’ E

L’aplicació Google Earth, mitjançant Internet, ens portarà màgicament en aquesta posició i podrem entrellucar unes runes arqueològiques. A una alçada de 19 milles, podrem veure a l’oest, a 24 quilòmetres, la ciutat de Jerusalem i a l’est més immediat el miracle dels conreus agrícoles al desert i la meravella encisadora de la Mar Morta, o Mar de la Sal.

Entre tants jaciments arqueològics que solquen la Terra d’Israel, aquest petit llogaret de Khirbet Qumran és, probablement, el més trasbalsador, no endebades es tracta del descobriment històric més important, probablement, dels segles darrers.

A partir de 1947, s’han descobert 11 coves a la vora del jaciment arqueològic que han aportat, entre d’altres tresors, vora 800 manuscrits i més de 15.000 fragments, escrits majoritàriament en les llengües hebrea i aramea i, una petita quantitat, en grec. El suport és de pergamí (pell) llevat dels documents grecs de la cova 4 amb suport de papir (vegetal).

Es tracta d’un tresor paleogràfic i històric sense precedents que permet estudiar i entendre un període clau en la història de la formació del judaisme rabínic i del cristianisme, ambdós a la base de la civilització que ha conformat el món occidental en els dos mil anys darrers.

Les peripècies del descobriment inicial a mans de beduins, la comercialització clandestina d’allò que troben, el contraband de part de material a l’estranger, la venda de documents per mitjà d’anuncis en un diari, etc. forneixen una munió d’històries quasi increïbles que han forjat una mena de llegenda mítica al voltant d’uns documents que no tan sols parlen de l’amagatall del tresor del Temple de Jerusalem, amb tota mena de detall i de valors, sinó que es tracta d’uns documents que ens donen les traces, tan reals com els solcs arqueològics, damunt de les quals hem bastit els valors juedocristians que ens conformen.

El món que sorgeix de la troballa mostra uns qumranites, probablement essenis, radicalment messiànics i apocalíptics, és a dir compromesos amb l’arribada del Messies amb la justícia i la pau que han d’assolir-se previament a la seva vinguda. Practicaven una vida monacal, amb jerarquia, normes rigoroses d’acceptació, amb comunitat de béns i pobresa, amb oració, menjars i confessió comunitàris, rebuig al culte i la jerarquia del Temple de Jerusalem, rebuig al divorci, banys rituals, el sacrifici personal com a redempció dels pectats d’Israel, etc.

Bona part del seu llenguatge conceptual conformarà, també, el del cristianisme, com ara Déu pare, mestre de rectitud, fills de la llum, fill de Déu, el cos com a temple espiritual, l’anomeran fill de l’Altíssim, nova aliança, etc. De fet els Manuscrits ens ensenyen que tot allò que era important pel judaisme qumranita al final del periode del II Temple ho fou, també, pel cristianisme amb respostes coincidents o totalment oposades, però respostes a les mateixes preguntes i preocupacions.

Amb la destrucció del Temple l’any 70 per les legions romanes menades per Titus, desapareix el Temple i, també, Qumran, tanmateix, els Manuscrits ens ensenyen que el judaisme ja havia generat una pràctica religiosa sense el Temple ni els seus rituals ni els seus sacerdots, es tracta del judaisme anomenat rabínic que s’ha estès i pervingut fins avui en dia. Ensems, els Manuscrits ens mostren i ens apropen el context espiritual, social i religiós d’on va sorgir el cristianisme primigeni i alguns dels seus conceptes principals.

El judaisme rabínic i el cristianisme, beuen del monoteïsme, del dualisme entre el bé i el mal imprescindibles per a l’exercici de la responsabilitat individual i que, alhora, conforma la naturalesa dels humans. Aquests principis bàsics d’ambdós moviments confrontaran amb el paganisme i, alhora, racionalitat hel·lènico-romana, amb respostes i adaptacions diferentes, del que en sorgirà el llevat que ha assentat èticament la nostra societat fins avui dia.

Qumran, a 400 metres sota el nivell del mar, des de les coordenades 31º 44’29’’ N, 35º 27’33’’ E, ens regala un raig de llum de 2.000 anys d’antigor per poder-nos veure de nou amb els valors que ens conformen.

Ignasi Carnicer Barrufet