08 de març 2009

EPHRAIM KISHON, El meu país




Ephraim Kishon (1915-2004)

Fou un dels grans humoristes satírics israelians. És l'autor d'aquest text patriòtic publicat per l'aniversri de l'Estat d'Israel.

  • Un país tan petit que sobre el mapa del món no s'hi pot escriure el nom sencer.
  • Un país, únic al món, per haver sigut establert per contribuents estrangers.
  • Un país geogràficament petit per les seves dimensions, però gran en els seus èxits.
  • Un país que consumeix els seus habitans sense guanyar pes.
  • Un país on les mares aprenen la llengua materna dels seus fills.
  • Un país on els pares han menjat raïms amargs, però les dents dels seus fills estan sanes.
  • Un país on s'escriu en hebreu, es llegeix en anglès i es parla en rus.
  • Un país on tot ciutadà té el dret d'expressar el seu punt de vista, però on no existeix cap llei que obligui ningú a escoltar.
  • Un país que, gràcies als seus veïns àrabs, és el més poderós de tot l'Orient proper.
  • Un país on tot el capital és en mans dels jueus, i són nombrosos els qui els sap greu.
  • Un país on es pot comprar tot amb el seu diner, menys un Jaguar, perquè és massa car.
  • Un país que ha decidit sobre la separació entre la religió i l'Estat i on només reina la religió.
  • Un país on hi ha eleccions, però no hi ha elecció.
  • Un país que ha superat el boicot àrab però que no ha superat la vaga de treballadors ferroviaris.
  • Un país que és part integrant dels seus sindicats professionals.
  • Un país on la mínima paraula mou muntanyes i on les muntanyes aboquen discursos.
  • Un país on ningú no li agrada teballar, on es construeix una nova ciutat en tres dies per descansar la resta de la setmana.
  • Un país que consumeix més del que produeix, però ningí no s'ha mort encara de fam.
  • Un país on no es confia en miracles però tothom els espera.
  • Un país on s'anomena els ministres pel nom, però els veïns del damunt ens fan sortir llagues.
  • Un país on cada ciutadà és un soldat  i cada soldat un ésser humà.
  • Un país que té cinquanta anys, però que té l'experiència i la saviesa d'un adolescent de vint.
  • Un país, únic al món, on jo puc viure.
  • El meu país.
Maariv, suplement del Dia de la Independència 1998