GENOCIDIS

Últimament s’està fent servir el terme “genocidi” (consider que de manera totalment frívola) per referir-se a l’atac del Tsahal (l’exèrcit d’Israel) a la Franja de Gaza contra els quarters militars de Hamàs (amb la pèrdua, molt important, de vides de persones no viculades a cap força armada). Crec que frivolitzar sobre els genocidis demostra, en bona part, la immaduresa, la capacitat de manipulació i el fanatisme d’alguns sectors de la nostra societat, que s’estimen més afirmar-se en les seues posicions que no buscar objectivitat, i acostament entre parts en conflicte. 

Quins han estat els grans genocidis de l’últim segle (entenent per genocidi la voluntat de liquidar tota una població per fet de ser ella, independentment de qualsevol altra consideració)? Per ràtios, el més bèstia de tots seria els dels khèmers rojos de Cambodja, que liquidaren més de dos milions de persones d’una població de devers sis. Perquè es produís quelcom semblant dins els Països Catalans, hi hauria d’haver uns quatre milions de morts. Pol Pot, el líder comunista cambodjà, se n’emporta el dubtós honor de ser el primer en el rànking, si parlam de proporcions. 

Si, d’altra banda, usam els nombres absoluts, qui guanya és un altre líder comunista, Mao Zedong. Existint encara un cert ball de xifres, la majoria dels analistes del « regnat » de Mao convenen que s’hi varen produir al voltant de seixanta milions de morts (moltíssims més que no n’hi hagué entre tots els contendents de tots els bàndols que varen morir durant la II Guerra Mundial). Per cert, en plena matança, Occident era ple de maoistes que trobaven més positiu el règim xinès que no, posem per cas, la democràcia burgesa que patien a la nostra part del món. 

Continuem amb xifres esfereïdores: durant l’Holomodor (la Gran Fam), a Ucraïna moriren deu milions de persones. Algú pot objectar que no es tracta d’un genocidi directe perpetrat per la Unió Soviètica contra una de les seues nacionalitats, però el fet és que els morts –de fam – varen ser la conseqüència de la col.lectivització de les terres i de la intenció d’acabar amb els propietaris rurals. Si de pas s’afeblia la consciència nacional ucraïnesa i s’afermava la “consciència de classe”, això que s’havia guanyat. 

Per la fredor amb què es va perpetrar i per la monstruositat de la planificació i l’execució, el genocidi contra els jueus (sis milions de morts), també destaca poderosament. El va dur a terme el nazisme i s’hi manifestava clarament la voluntat d’acabar amb tota la població jueva (el que s’anomena “solució final”), des del discurs paradoxal que posaven en perill la societat alemanya. 

I, fent enrere, arribam al primer gran genocidi del segle XX, que va ser el genocidi contra els armenis a mans de Turquia. En aquest genocidi –que Turquia encara avui no reconeix – devers un milió i mig d’armenis varen ser morts, i els que quedaren (els que varen sobreviure) varen haver d’abandonar les seues terres i de dispersar-se per tot el món. 

Seria molt d’agrair, per tant, que, en parlar de genocidis, no es frivolitzi tant i hom sigui una mica més rigorós i un pèl més seriós (ep, si no és demanar massa!). Potser el rigor i la seriositat seran necessaris perquè no es produeixi cap nou genocidi. I, a més, ens agafi aplaudint-lo.

BERNAT JOAN

Bernat Joan és Doctor en Filologia Catalana, Sociolingüista i, actualment, diputat al Parlament Europeu per ERC