Heu vist ja les muntanyes
resplendents? De silencis
i fred llunyà d'estrelles,
Déu va fer-nos la nostra
ciutat. Des d'un gran somni
on ens reclouen llavis,
cançons d'enyor, vindíem
lliures, avui, captaires
que presenteu l'esquena
a tants cops. Si deixàveu
de plorar-vos, lloances
de gebre ens obririen
la tarda d'olivers
de plata i llum de marbres,
lliris, rius: sí, la vella
plenitud vols perfectes
de falcons damunt l'únic
palau digne de prínceps.
Salvador Espriu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada