ARTICLE DE FRANCESC-MARC ÁLVARO

LA CATALUNYA QUE DELIRA

"La frase del senyor Botey sobre la persona encaputxada que va exhibir una pistola enmig de la gent és una solemne imbecil·litat i no pot ser passada per alt"

“La manifestació del dissabte va ser per la pau; ves a saber si la famosa pistola no va ser introduïda per un agent del Mossad”
Jaume Botey, de la plataforma Aturem la Guerra

Hi ha un principi ètic que intento seguir sempre: totes les persones mereixen respecte però no pas totes les opinions. Hi ha afirmacions que són descaradament falses i, aleshores, no mereixen cap mena de respecte, atenció ni consideració. La mentida, la mala fe, l’estupidesa repetida i les valoracions indocumentades només mereixen repulsa, condemna i menyspreu. Per exemple, si algú sosté que mai van existir les cambres de gas ni els forns crematoris als camps d’extermini nazis, per molt historiador que sigui el que ho digui, haurem de concloure que la seva opinió no val res i que és com un lladruc de gos o un pet. Un altre exemple, de més a la vora: si algú sosté que els catalans som insolidaris dins d’Espanya, haurem de concloure que aquest algú, sigui president autonòmic, diputat o funcionari del cadastre, parla per boca d’ase i fa el ridícul. 

Tinc el màxim respecte pel senyor Jaume Botey, de la plataforma Aturem la Guerra, una de les entitats convocants de la recent manifestació a Barcelona en suposat suport del poble palestí. Per descomptat, li desitjo al senyor Botey una llarga i venturosa vida, plena de manifestacions i festivals de tota mena, atès que jo celebro sincerament que cadascú digui la seva, sempre i quan ho faci pacíficament. Ara, la frase del senyor Botey sobre la persona encaputxada que va exhibir una pistola enmig de la gent és una solemne imbecil•litat i no pot ser passada per alt. Però no una simple imbecil•litat de tràmit, sinó una imbecil•litat colossal, que el desacredita completament per a qualsevol debat mínimament seriós sobre Gaza o sobre qualsevol altra cosa de la que s’ocupa la gent que està en possessió d’una salut mental més o menys homologada. L’opinió del senyor Botey fa plorar i fa riure a la vegada, és més pròpia d’un humorista. 

Els serveis secrets d’Israel com a guionistes i productors de la performance de la pistola que tant agrada al conseller Saura? Miri, amic Botey, li recomano que es tanqui a estudiar una temporada què és el Mossad i que, un cop s’hagi documentat a fons, demani disculpes públiques, sobretot als seus camarades de la plataforma Aturem la Guerra, entre els quals – de ben segur – hi ha persones que han fet el batxillerat i coneixen les quatre regles, persones humanes i dignes que no cal que passin per la vergonya d’estar associades a la seva monumental diarrea mental. Si Catalunya fos una altra mena de país, posem un territori amb un Estat i unes institucions serioses, vostè, apreciat i respectat senyor Botey, hauria acabat ara i aquí la seva projecció pública: de ser un personatge minoritari i marginal, com és ara, passaria al més fosc i perdut cementiri d’elefants, sense oportunitat ni de reciclar-se. 

L’opinió del senyor Botey és cosina germana i deutora d’aquella mena de deliris paranoics que van sorgir després dels atemptats de l’11-S a Nova York. Recordin: que si els avions estavellats contra les Torres Bessones eren un muntatge del Mossad i la CIA, que si els jueus havien estat avisats abans de l’atac, que si tot plegat està provat en el llibre d’un francès, etcètera. Pura userda, pura infàmia, pura bogeria. El fenomen no és nou. Encara hi ha massa gent al món que pren per certes les coses que es diuen a Els protocols dels savis de Sió, text cabdal de la propaganda racista contra els jueus, utilitzat a gran escala pels nazis i pels islamistes. Les teories de la conspiració atreuen molt, sobretot a aquells que –paradoxalment– diuen ser dipositaris de la veritat i de l’esquerra de debò. Fa poc, dinant amb un conegut a qui tinc per home sensat i informat, em vaig quedar de pedra quan, amb posat seriós, va assegurar-me que ell sabia del cert que l’arribada de l’home a la Lluna era una ensarronada de grans dimensions. Em va desfibrar, ho confesso. 

El senyor Botey, en exercici de la seva llibertat d’expressió i com a membre destacat d’un grup organitzat, deixa caure que la pistola que va mostrar un individu amb el cap tapat, en ple carrer, podria ser obra d’espies israelians. Embolica que fa fort. El senyor Botey excreta la frase difamatòria però no aporta cap prova al respecte, ni una. Empastifar és fàcil i surt gratis aquí. Tot sigui per salvar la cara dels amics, tot sigui per evitar un debat de fons, tot sigui per crear confusió. La Catalunya delirant funciona d’aquesta manera. 

http://www.elsingulardigital.cat