ISRAEL, UN POBLE AMB VOLUNTAT FERMA

QUANTES PALESTINES ES VOLEN QUEDAR ELS ÀRABS?

Ara fa 60 anys, els vots a les Nacions Unides van ser 33 sí, 13 no i 3 abstencions. Havien de sortir dos estats exnovo a la part de la Palestina que els britànics no varen regalar als àrabs, però caldria parlar clar, ja abans de la resolució de les N. U. el govern britànic va cedir l'any 1922 (a un emir de La Meca, Aràbia) Abdalà I, la part de Palestina que ara s'anomena Jordània, però llavors es va anomenar Transjordània, aquest territori "Jews Free" reservat pels britànics només per a població àrab, esdevingué un emirat autònom fins l'any 1946 en que aconseguí la independència de la Gran Bretanya, un país de 92.300 Km2. Aquest estat esdevé la "primera Palestina àrab independent". Amb la seva independència l'emir esdevé el rei de Transjordània, ara Jordània. Anem per la segona Palestina, a l'oest del riu Jordà queden 27.000 Km2 encara sota mandat britànic, atorgat a la Gran Bretanya per la Societat de Nacions, que passa a les Nacions Unides. El 1947 a punt de finir el mandat britànic sobre la resta de Palestina, les N. U. acorden una altra partició, una part per als jueus 14.000 Km2, una altra per als àrabs 11.500 Km2 i Jerusalem-Betlem zona internacional 2.000 Km2 . En total dels 120.000 Km2 del mandat primitiu de Palestina, els jueus només n'obtindrien 14.000 Km2, sense tenir ni Jerusalem, ni Hebron.

Tot i així, els jueus accepten el pla, els àrabs el rebutgen, fins i tot amb amenaces de tirar tots els jueus a la mar. Immediatament, tots els estats àrabs del voltant executen totes les seves amenaces, envaint amb els seus exèrcits i des del primer dia tot el territori palestinià que poden. Convé recordar que en el territori que conquereixen executen una neteja ètnica total, no hi deixen viu ni un sol jueu, o bé els assassinen o bé els deporten, ni una sola excepció, ni dones ni homes, ni infants ni vells, ni civils ni militars, ni jueus originaris de Palestina ni els nouvinguts. I encara tenen la gosadia de dir són els jueus els que fan la neteja ètnica. En aquesta guerra de 1948 els exèrcits àrabs, tothom els creia vencedors, tan Gran Bretanya, USA, etc. Fins i tot els exèrcits àrabs preveien un passeig triomfal. Sortosament per als jueus no fou així, Israel mantingué quasi tots els territoris que Nacions Unides els atribuí, i endemés millorà la seves fronteres en quasi bé tots els fronts, contra tot pronòstic, sense l'ajut d'Estats Units ni d'Anglaterra, que proveí d'armament les tropes àrabs.

En finalitzar la guerra de la independència el 1949 Israel aconsegueix retenir 20.750 Km2 dels 27.000 que restaven. El regne de Transjordània s'anexiona el West Bank i Jerusalem Oriental d'on hi expulsa la totalitat de la població jueva, (pel que sembla això no deu ser neteja ètnica), amb 5.872 Km2 i aprofita per a canviar de nom, passa a ser Jordània; és curiòs que si tantes ganes tenien de crear l'Estat Palestinià, no aprofitin l'ocasió ni per a fer-ho, ni per a reclamar-ho. I Egipte que fa? Doncs res més que quedar-se amb la Franja de Gaza 378 Km2 amb tots el gazians i altres àrabs no desitjats per Egipte, tots entafonats allí dintre i discriminats negativament per l'estat egipci. Res d'Estat Palestinià per part de l'administració egipciàca a Gaza. Ni el Muftí de Jerusalem ni ningú; per cert col.laborador i amic d'Adolf Hitler.