08 d’abril 2008

NO SÉ SI TÉ RES A VEURE AMB ISRAEL; PERÒ EL QUE ÉS CERT ÉS QUE ERA JUEU



Nascut com Julius Henry Marx a Nova York, fill de Minnie Schoenberg, immigrant alemanya i de Simon Marrix (Sam Marx) d'origen francès.
En Marx començà al món del espectacle als 15 anys com a cantant solista. Després començà a actuar amb llurs germans al vodevil, primer en trios o quartets musicals i finalment en revistes. L'obra "Cocoanuts", interpretada de 1925 a 1928, els donà llur oportunitat a Broadway. Arran d'aquest èxit, signaren també un acord amb la Paramount, amb la que feren diveres pel·lícules.
Després de sortir de la Paramount, començaren a treballar amb la Metro Goldwyn Mayer, d'on sortíren pel·lícules com "Una nit a l'òpera" i "Un dia a les carreres". Als anys 50, cadascun dels germans contirunaren treballant independentment en ràdio, televisió i cinema; i va ser Groucho qui més èxit obtingué, gràcies a la seva faceta com a escriptor i sobretot gràcies al seu famosíssim programa televisiu "Aposti la seva vida".
En Groucho Marx fou incinerat, les seves cendres es guarden al Eden Memorial Park (Los Angeles County, California USA) i és fals l'epitafi "Perdoneu que no m'aixequi" que popularment es creu que és a la seva tomba. De fet només cal observar la foto de la seva tomba per desmitificar aquest rumor.

1 comentari:

Artur ha dit...

En el centenari de la Librery of Congress, el texte escollit per a introduir el sopar de celebració (preu de 600 euros), va ser una carta de queixa de Grouxo Marx per la denegació a fer servir el nom "Casablanca" en una de les seves pel.lícules.

Val a dir que el texte escollit entre els milions de volums i escrits de la Biblioteca més gran del món fou el d'aquest geni de l'humor.

Curiositat: va ser investigat per la Cia, i tot perqué en el seu programa-concurs d'èxit va dir "United Snakes of America" en lloc de "United States of America. El seu humor, càustic i corrossiu, és perenne, tan diferent a la caducitat immediata dels nostrats humoristes