20 de març 2008

PURIM SAMEAKH

Purim (Festa de les sorts). Dia 14 del mes d’Adar.
Aquesta és una festa de caràcter profà, una de les més alegres. Commemora el miracle que va succeir a Pèrsia qua Mordekhai i la seva neboda Ester, reina de Pèrsia, desbarataren els designis d’Aman, ministre del rei Assuer, que volia aniquilar els jueus del regne. La menja més popular en aquests dies són les "Orelles d’Aman”, una mena de crestes farcides amb una barreja de mel i llavors de rosella. Altres coses típiques d’aquesta
diada: L’expressió “Beure (vi) fins a no poder distingir entre la maldat d’Aman i la bondat de Mordekhai”, i el fet que aquest dia la premsa israeliana es lliura a la sàtira política.
R. LL. i O.
______________
Els carraus (ehem!) es fan servir durant la lectura de la Meguilat. Cada cop que s’anomena el nom d’Aman, tothom fa soroll i fa tombar els carraus.
Els nens els fan servir aquests dies com a joc.
______________
Per Purim creix l’alegria i el goig. Al llarg de generacions s’hi han anat afegint diferents costums.
Una de les explicacions de les disfresses és que està escrit a la Meguilat:
”I molts habitants de la terra es judeïtzaven”, molts gentils que volien exterminar el poble d’Israen sota les ordres d’Aman es vestien com a jueus “perquè el temor a Mordekhai havia caigut sobre ells”.
Les disfresses són el motiu central de la festa i una de les expressions d’alegria de Purim.

3 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

Hag Purim sameakh!!!

Anònim ha dit...

TODÀ RABÀ! EL BLOG ÉS MAGNÍFIC!

Anònim ha dit...

M'ha cridat l'atenció que els carraus que es feien servir en els anys 60, el dijous o divendres sant, a l'esglèsia per matar jueus podria ser una còpia d'aquesta costum jueva que l'esglèsia va adoptar?, de fet els carraus són quasi iguals. Sortosament aixó va desaparèixer ja fa anys de les celebracions religioses.