29 de març 2008

MAGDI ALLAM


"Després d'un llarg i angoixós camí, vaig arribar a la conclusió que el refús dels estats àrabs al reconeixement d'Israel a la dècada dels 50 i 60 va ser un perjudici per als palestins i que la cultura musulmana en la que vaig ser educat alimenta la falsedat, la tirania, l'odi, la violència i la mort. En els darrers anys, vaig arribar a la conclusió de que la defensa universal del valor de la santedat de la vida va de bracet amb la defensa del dret d'Israel a existir."

Magdi Allam, el musulmà més famós d'Itàlia es va convertir al catolicisme i fou batejat dissabte passat a la missa de la Vetlla Pasqual a la Basílica de Sant Pere del Vaticà pel mateix Papa de Roma. Un acte privat que va voler convertir en un esdeveniment polític.

Va néixer a Egipte els anys 50, va emigrar cap a Itàlia el 1972. Havia estat i era un fervent seguidor de la causa palestina junt amb l'esquerra italiana. L'any passat va publicar el llibre "Llarga vida a Israel: de la ideologia de la mort a la civilització de la vida, la meva història". Després d'això ha sigut tractat de traidor, de sionista i d'agent del Mossad.

1 comentari:

Artur ha dit...

Els disidents sempre han estat odiats i perseguits. Per al temerari personatge comença un camí de patiment: és tan dolça l'abraçada del políticament correcte que quan s'abandona el somni babau per a entrar en un món real, de llibertat, crític i d'idees pròpies, el cop és molt fort.

El que ha fet està perseguit i penat amb la mort en molts dels països anomenats musulmans. L'esquerra no parla mai de la persecució dels gais i dels que abandonen l'Islam. No serà perquè l'esquerra té, inconscientment o subconscient, el somni de perseguir també els qui no pensen com ells?

He vist, a cops, alguna web on els apòstates de l'Islam, de forma anònima, expressen les raons del seu canvi. Òbviament aquestes webs són censurades o boicotejades per organitzacions nazislamistes o d'extrema esquerra; hi ha alguna diferència entre elles?: No ho sé, però l'antisemitisme és territori comú dels totalitarismes