09 de març 2008

JUDEOCATALÀ

(Segell de Nahmànides 1194-1270)

Antic dialecte del català propi dels jueus catalans. Cal distingir-hi el que corresponia a la llengua parlada i el literari de les traduccions calcades de l'hebreu. Després del 1492 es perd tot rastre del català parlat i escrit pels jueus catalans, i els escassos documents i notícies anteriors no permeten d'establir-ne cap tipologia segura, si no és l'abundor de mots i d'expressions hebreus. Sembla que a la Catalunya Vella es caracteritzava també per un cert deix d'arcaismes. A Mallorca, i potser al País Valencià, fins a la fi del s XV es mantingué vigent, entre els jueus, al costat del català, l'àrab vulgar, amb probables interferències. Les característiques sintàctiques, morfològiques i lèxiques del català resultant de traduccions calcades de l'hebreu fetes per jueus i conversos catalans (dos siddurim, un saltiri, llibres d'astrologia, etc) són les mateixes que es troben a tot el domini dels parlars romànics.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Xalom,

Un petit aclariment: no és del tot exacte que: "...del 1492 es perd tot rastre del català parlat i escrit pels jueus catalans..." vàren quedar mots, expressions... que encara avui es conserven.

A. lascorz

AQUEST BLOG ÉS CADA COP MÉS BRILLANT, TODÀ RABÀ.

Moré ha dit...

No és veritat que després del 1492 es perdés tot el rastre. A Salònica hi havia la sinagoa dels catalans i és quasibé segur que amb l'entrada dels nazis es va perdre la darrera comunitat que encara parlava katalanit . De fet però fins fa poc hi havia persones grans a Veneçuela i a Córdoba (Argentina) que el parlaven. Actualment està extingit o , si en queden persone que el parlen -sembla que a israel n'hi ha algunes- és inviable per poca massa de parlanet. Té a més el problema que en contacte amb el català modern es perderia molt ràpidament, com li passa al espanholiko amb el castellà.

Moré ha dit...

Hi ha molte sparaules que del katalanit han passat a l'espanholiko dels jueus turks . Atenció que és diferent l'espanholiko dels juus turks a la Khaketia dels jusus marrokins tot i ser variants del ladino. El primer va tenir contacte amb el katalanit i el segón no.

A turkia enrara es diu eskuma en lloc d'espuma , ningú per nadie, paner per cistell o cul, pishar per orinar, krosta per corteza, pujar per subir, ... Oi que us sona?

I és que fins deu fer 70 anys hi havia encara jueus catalans a Salònica.

Anònim ha dit...

Xalom Moré,
Tens molta raó! A Saloniko hi havia dues sinagogues catalanes i enfrontades, també n'hi havia a Istambul, Edirne, a Roma...
Coneixem molts prèstecs d'aquest "katalanit" cap al djudezmo.
Si vols en parlem, he traduït textos de semanaris de Saloniko.

A. Lascorz