Els israelians no ploren. Per Manuel Morales do Val, del bloc Galizia-Israel
Cada dia amb més intensitat els terroristes religiosos del Hamas llancen des de Gaza coets Kassan sobre habitatges d'Israel. De vegades maten; però pel seu estoïcisme es diria que les famílies de les víctimes no senten dolor: mai no ofereixen espectacles esquinçadors, com els partidaris dels terroristes quan els israelians els ataquen. Els israelians no criden, no s'estiren els cabells ni es llencen cendres pel damunt; i si algú queda esquarterat per un míssil, retiren silenciosament les seves restes de les branques d'algun arbre o de la paret on estan penjades. Pregunteu-los per què no expressen el seu sofriment, i responen que no va amb el seu caràcter i que han de mantenir la dignitat i la serenor. Com feien els seus avantpassats quan sabien que anaven a les càmeres de gas. Encara que actualment hi ha resposta: un helicòpter o un avió israelians llancen un atac precís sobre el lloc d'on van sortir els Kassan. Però moltes vegades els terroristes ja han fugit deixant-hi diversos nens palestins, que apareixen morts a les televisions de tot el món. Cossets abraçats per dones que criden afligidament, per homes que s'esgargamellen donant-se cops al pit, tot dins d'un clima sufocador, barroc i vermellós de la sang infantil. En aquest medi emotiu, els periodistes solem oblidar-nos d'explicar que els terroristes islamistes moltes vegades deixen nens en llocs perillosos mentre fugen esperant que la mort dels innocents commocioni el món. "Tant de bo estimessin tant els seus fills com ens odien a nostres" deia Golda Meir. Hi ha hagut caps terroristes la guarda dels quals eren una dotzena d'aquests nens. Arribant a l'extrem d'embolicar-los amb bombes i fer-los explotar a distància. Les guerres són també de publicitat. I els israelians estar perdent-la.
Potser cal fer un pas més (MORÉ NEBUKHIM). Cliqueu-hi per trobar l'opinió al dia dels fets a Gaza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada