La Declaració de la Independència de 1948.
Hakhrazat Ha-Atzmaút. Declaració de la creació de l’Estat d’Israel en finalitzar el Mandat britànic a Éretz Israel, el divendres 5 de Iiar de 5708 (14 de maig de 1948). David Ben Gurión llegí el text de la Meguilat Ha-Atzmaút (Document de la Independència). El mandat finalitzava la mitjanit del dissabte, però es llegí abans per tal de respectar el xavat. Milers de sionistes començaren a construir les bases d’un Estat com a emigrants a finals del s. XIX i principis del s. XX. Els diaris àrabs reflexaven l’any 1932: "els nostres dirigents dormen, els jueus es dediquen a comprar terres".
Les fòbies suggereixen repugnància i rebuig extrems, patològics. La judeofòbia religiosa (antijudaisme) evolucionà cap a judeofòbia biològica (antisemitisme) per tal de camuflar-se cap a judeofòbia política (antisionisme i/o israelofòbia).
La Diàspora en l’actualitat.
Des de la fundació de l’Estat, la immigració de manera natural va ser fonamental en el creixement demogràfic nacional. Degut a les fortes relacions amb la diàspora, la pregunta: qui és jueu? resulta molt important pels jueus diaspòrics i els d’Israel. Des de 1948, la població d’Israel s’ha multiplicat per més de vuit amb persones que han creat un univers cultural modern i models demogràfics, econòmics i polítics. La Llei del Retorn aprovada el 1950 per la Knesset (Parlament) adoptà per unanimitat el seu únic article: "Tot jueu te dret a immigrar a Israel". Una llei posterior determinà que tot jueu immigrant i els seus familiars de primer grau, rebran automàticament la ciutadania israeliana. Les expulsions de més d’un milió de jueus residents a països musulmans i la iniciada l’any 1989 dels països de l’antiga URSS, han estat els principals components del creixement demogràfic. La comunitat diaspòrica més nombrosa és la dels EEUU (cinc milions), a França hi ha 500.000, al Canadà 400.000 i al Regne Unit 300.000.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada