DENOMINACIONS DEL JUDAISME AL LLARG DEL TEMPS-2

Antijudaisme i Antisemitisme. Antisemitisme és un terme modern encunyat a la segona meitat segle XIX, a Europa, que designa l’odi al jueu existent des de l’antigor (antijudaisme), en consolidar-se el poble jueu com a entitat nacional i religiosa i entrar en contacte amb d’altres cultures que es consideraven superiors. Un dels components fonamentals de l’antijudaisme és la judeofòbia religiosa, component que restà minoritari en evolucionar cap a la judeofòbia biològica (antisemitisme). El judaisme davant la seva persistent negació dels sacrificis i l’afirmació de la seva especificitat, s’ha constituït en un component incòmode.
Avui dia, un dels més importants objectius comuns d’Israel i la diàspora és aconseguir una eficaç coordinació contra l’antisemitisme.

L’expulsió de 1492. Radical extirpació quirúrgica d’un poble molt antic a la península. Una triple tragèdia: pels expulsats, pels batejats i pels regnes d’on varen marxar. Ha hagut moltes expulsions de jueus (Guerush Iehudim) arreu, a la península sota el regnat dels visigots i al segle XII protagonitzada pels almohades. A Europa, a Anglaterra al segle XIII, a França als segles XIV i XV, a Portugal al segle XV. Expulsions locals a Alemanya, Itàlia i Àustria, i a Rússia als segles XVIII i XIX.

Moixé Mendelssohn i l’Il·luminisme (Haskàla). Filòsof alemany (1729-1786), precursor de l’Il·luminisme, cercà una religiositat jueva que permetés a les comunitats jueves beure de la cultura humanística europea. Obrí portes i finestres del judaisme al mon, traduí la Bíblia a l’Alemany, considerà que cap religió tenia la veritat absoluta. L’Il·luminisme sorgí a la segona meitat del s. XVIII i el s. XIX, a Alemanya, i posteriorment a Polònia i Rússia. Considerant l’endarreriment dels jueus i inferioritat, es volia incentivar-los per abandonar el seu estil de vida i hàbits particulars, atreurel’s als idiomes i cultures dels països on vivien, a la vestimenta, costums i activitats econòmiques com agricultura i artesania. Així serien acceptats per les societats dels països de residència i pels seus governs. Despreciaven les esperances de redempció enfront les perspectives d’igualtat de drets. La invasió de Napoleó a Alemanya, acabà amb els ghettos i l’aïllament dels jueus.

Theodor Herzl i el sionisme. Nascut l’any 1860 a Budapest, escriví Der Judenstaat (L’Estat jueu) l’any 1895, i l’any 1902 Altneuland (Vella terra nova). Pare del sionisme polític i fundador de l’Organització Sionista Mundial, l’any 1898 Herzl anuncià l’Estat jueu en cinquanta anys i així fou. Les manifestacions d’antisemitisme a Viena, i a París per causa del cas Dreyfus (l’any 1894 una intriga el va acusar de traïció i fou degradat i desterrat l’any següent, fins l’any 1906 no fou absolt), el portaren a la conclusió que era necessari un estat que servís de refugi pel poble jueu. El sionisme volia una solució política pel poble jueu a la Terra d’Israel. Aprofitant la venda de terres, als anys 30 els sionistes començaren a comprar terres, de manera que 10 anys abans del començament de la Segona Guerra Mundial, els dirigents àrabs de Palestina eren conscients que els jueus estaven construint un Estat.