AMEN

Costa-Gavras 2002

Diu l’autor de la pel·lícula: “Per a mi, la pel.lícula és una metàfora sobre els nostres silencis i les nostres indiferències d’aviu”.

Els protagonistes del film són un jove jesuita, Ricardo Fontana, i un oficial de les SS, Kurt Gerstein, encarregat de subministrar el gas ziklon B als camps d’extermini. Ambdós arrisquen les seves vides per airejar la barbàrie nazi i el silenci catòlic.

La pel·lícula no mostra atrocitats, només suggereix. En aquest sentit, cal destacar el que potser és el millor moment del film: l’oficial de les SS veu amb els seus propis ulls per a què s’utilitza el gas que ell mateix subministra als camps de concentració. És a través de l’espiell d’una porta que és testimoni d’un espectacle esgarrifós que no s’ensenya a l’espectador, però que es dedueix de la cara d’horror amb la que Gernstein mira els altres oficials que es mostren satisfets dels seus actes.

Un excel·lent treball de Costa Gavras que supera dels seus anteriors films com “Z”, "État de siège” o “Missing”; tots en la seva línea de denúncia contra les injustícies polítiques.


I... aquí hi venen bé aquelles paraules:

" Primer van venir a buscar els comunistes i jo no vaig dir res perquè no era comunista. 

Llavors van venira buscar els jueus i jo no vaig dir res perquè no era jueu. 

Llavors van venir a buscar els sindicalistes i jo no vaig dir res perquè no era sindicalista. 

Llavors van venir a buscar els catòlics i jo no vaig dir res perquè era protestant. Llavors van venir a buscar-me a mi però ja no quedava ningú que pogués dir res..."

Martin Niemöller (1892-1994)