IERUXALAIM XEL ZAHAV ירושלים של זהב
Naomi Shemer
Jerusalem d'or,
de bronze i de llum;
sóc un violí per a totes les teves cançons.
L'aire de les muntanyes és pur com el vi;
i la brisa del capvespre porta l'olor dels pins
amb el so de les campanes.
Els arbres i les pedres dormen
en un somni que els embolcalla.
S'albira la ciutat solitària;
i en el seu cor, un mur.
Jerusalem d'or...
Els pous són secs,
la plaça del mercat és buida,
i ningú no guaita a la Muntanya del Temple,
a la Ciutat Vella.
I a les coves de les muntanyes
bufen els vents
i ningú no baixa cap al Mar Mort
pel camí de Jericó.
Jerusalem d'or...
Però avui he vingut a cantar per tu
i a lloar-te.
No estic a l'alçada del més petit dels teus fills
ni del darrer dels poetes.
El teu nom crema als llavis
com el petó d'un serafí.
Si mai t'oblidava Jerusalem...
tu que ets d'or.
Jerusalem d'or...
Ha tornat l'aigua a les cisternes,
i hem tornat al mercat de la plaça.
Se sent com sona un xofar a la Muntanya del Temple,
a la Ciutat Vella.
I a les coves de les muntanyes
llueixen milers de rajos de sol.
I tornarem a baixar una altra vegada al Mar Mort
pel camí de Jericó.
Jerusalem d'or...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada