11 de desembre 2007

EL PRIMER TEXT SIONISTA

Napoleó Bonapart sionista?

El març de1798, en la seva arribada a Alexandria, Buonaparte publica una proclamació instituint un consell de Jueus d'Egipte i una funció de "grand prête". Espera ocupar St. Joan d'Acre, i de seguida Jerusalem, on llançar-hi una altra proclamació apel·lant a la creació a Palestina d'un Estat jueu independent, abans d'emparar-se de Damasc. Els anglesos acuden en ajut dels turcs, el fan recular; no arriba a Jerusalem, se sobta de l'estretor del Jordà ("En digué el Sena a Montereau"). El text de "la proclamation à la nation juive", que hauria d'estar datat el 1r de floréal any VII de la República Francesa (20 d'abril de 1799). "Quartier général Jérusalem", no es publicà mai. Primer text "sionista" i també reflexió sobre l'emancipació de tots els pobles, mereix ésser llegit per això QUE ANUNCIA DE RADICALMENT NOU PELS DOS SEGLES A VENIR:
"Buonaparte, comandant en cap dels exèrcits de la República francesa a l'Àfrica i l'Àsia, als hereus legítims de Palestina, israelites, nació única que les conquestes i la tirania han pogut, durant milers d'anys, privar de llur terra ancestral, però no de llur nom, ni de llur existència nacional! [...] Dempeus en la joia, els exilats! Aquesta guerra, sense exemple en tota la Història, ha estat encetada per a la seva pròpia defensa per una nació de qui les terres hereditàries estaven considerades pels seus enemics com una oferta a esbocinar. Ara, aquesta nació es revenja de dos mil anys d'ignomínia [...]. La Providència m'ha enviat aquí amb un jove exèrcit guiat per la justícia i acompanyat de la victòria. El meu quarter general és a Jerusalem i en alguns dies seré a Damasc, on la proximitat és a tocar per la Vila de David. Hereus legítims de Palestina! La Gran Nació [França], que no trafica els homes i els països segons la manera dels qui han venut els vostres ancestres a tots els pobles (Joel 4, 6), no us crida pas a conquerir el vostre patrimoni. No, us demana només, de prendre ço que ja ha conquerit. I, amb el seu suport i autorització, de restar amos d'aquesta terra i de guardar-la a pesar de tots els adversaris. Aixequeu-vos! Mostreu que tota la força dels vostres opressors no ha pogut anorrear el coratge dels descendents d'aquests herois que haurien fet honor a Esparta i a Roma (Macabeus 12, 15). Mostreu que dos mil anys d'esclavatge no han pas reexit a estovar aquest coratge. Alceu-vos ! És el moment, que no tornarà potser d'aquí a mil anys, de reclamar la restauració dels vostres drets civils, del vostre lloc entre els pobles del món. Teniu el dret a una existència política en tant que nació entre les altres nacions."
Si Napoleó hagués llançat públicament aquesta crida, no s'hauria entès sens dubte: el retorn a Sió no era pas a l'època una fita jueva. No caldran pas "mil anys", sinó només amb cent quaranta-cinc, perquè "esdevingui el moment" del dit retorn.

2 comentaris:

jo mateixa ha dit...

Benvingut, Napoleó!

arcci ha dit...

If Napoleon became the winner...