Per Jaume Renyer
El catalanisme i el sionisme, més enllà del tret comú de ser moviments que propugnen el reconeixement polític i cultural respectivament del poble català i el jueu, no tenen avui gaires punts en comú. Per una banda, el sionisme laic i proletari va aconseguir fa gairebé seixanta anys l’objectiu de dotar-se d’un estat propi que ha subsistit, i es desenvolupa, enmig d’un entorn advers que l’ha singularitzat encara més com a fenomen nacional. El catalanisme, per altra banda, derrotat en la guerra del 1936-1939, va sentir durant els anys de postguerra una manifesta simpatia per l’Estat d’Israel veient-t’hi la prova fefaent que era possible renéixer com a poble després d’un desastre nacional.
1 comentari:
MAGNÍFIC! ESTEM MANCATS D'ANÀLISI COM AQUESTA. TODÀ RABÀ
Andreu Lascorz
Publica un comentari a l'entrada