VICENÇ VILLATORO (Trossos)

Proisraelians

És curiós com el conflicte del Pròxim Orient polaritza l'opinió pública occidental. És curiosa també la manera estranya com es presenta aquesta polarització: o proisraelians o proàrabs. Normalment, en política, les grans contraposicions són sobre projectes de futur, sobre solucions. Aquí no. Aquí, figura que ets proisraelià o proàrab com si fossis hooligan d'un equip de futbol. Sovint la polarització és entorn del passat: qui té raons històriques. De vegades sobre el present, jutjant cada fet immediat com si no formés part d'una cadena entre passat i futur. Rarament el debat es presenta en termes de futur: quina solució es proposa.

Dos Estats

Doncs som-hi. Figura que pertanyo a l'equip dels proisraelians: sempre he defensat el dret d'Israel a existir. Crec que la solució és que hi hagi dos Estats, un d'àrab i un de jueu, separats per fronteres pactades a partir de les que hi havia el 1967. És complicat, però no impossible. Cal dibuixar aquestes fronteres, garantir-les i trobar una solució pactada per a Jerusalem. Amb els anys, aquests dos Estats haurien d'avançar cap a formes més profundes de col·laboració, que podrien incloure també Jordània. Però això és molt lluny. En tot cas, és la solució en la qual jo crec. I la majoria dels que hem estat adscrits al bàndol dels proisraelians pensen el mateix. Moltíssims àrabs i proàrabs, també. I els altres, què volen?

Un Estat

Hi ha qui no vol la solució dels dos Estats, i vol un sol Estat entre la Mediterrània i el Jordà. Hi ha jueus que hi volen un sol Estat jueu, sense àrabs, però són marginals i expulsats de la vida política legal israeliana. Hi ha qui vol un únic Estat àrab, net de jueus. Alguns el volen islàmic, com els de Hamàs. Altres, àrab i laic, però ocupant també el lloc d'Israel. Finalment hi ha alguns partidaris d'un Estat únic ni àrab ni jueu, incolor, inodor i insípid. Preciós, però la idea d'un Estat identitàriament neutre, que no existeix enlloc, no sembla fàcil d'inventar precisament allà. En un debat normal, els bàndols serien no els proàrabs i els proisraelians, sinó el partidaris d'una solució o l'altra, un Estat o dos Estats. Però aquest no deu ser un debat normal.

Notícia publicada al diari AVUI, dilluns, 2 de febrer del 2009