30 de novembre 2007

BERNARD LEWIS



Un article essencial per compendre el moll de l'os del conflicte que enfronta israelians i palestins i sobre les possibilitats d'arribar a un acord de pau. És un article del professor Bernard Lewis, possiblement la màxima autoritat acadèmica actual en història de l’Islam i de les relacions entre l’Islam i Occident.

29 de novembre 2007

SHALOM TARRAGONA


Shalom Tarragona, de Francesc Valls Calçada i Josep Escoda

Amb aquest títol el periodista Francesc Valls Calçada i el fotògraf Josep Escoda acaben de publicar a l'editorial Arola un magnífic llibre sobre la presència jueva al Camp de Tarragona.

L'obra, d'una presentació formal acurada, repassa sense ànim exhaustiu els llocs de memòria on la comunitat dels catalans de fe mosaica era present fins a l'edat mitja. Hi ha petjades mig esborrades a L'Aleixar, a Valls, a Reus, a Tarragona. Els autors ens il·lustren, amb sensibilitat i respecte, sobre la tràgica fi d'aquesta forma de vida social i religiosa, la persecució i l'exili, i també sobre la conversió forçada dels jueus que restaren a la terra. El llibre és un aportació a la recuperació d'un dels components essencials del nostre passat nacional en una època que la societat catalana és més multicultural que mai.

En un sopar al Círcol de Reus tinguérem ocasió de xerrar amb l'autor la colla de "sionistes" que des de fa anys aplega amics d'Israel, catalans que recuperen la consciència de la seva arrel hebrea i israelians que treballen per aquestes contrades. Hi érem presents socialistes com Josep Antoni Burgasé i Gabriel Mas, dels que tenen el laborisme israelià entre les seves referències, convergents patriotes com Juli Gens i Jordi Sendra que compateixen la predilecció de Jordi Pujol per Israel, i també republicans del morro fort com Pere Olivé i Josep Maria Bru. També hi eren l'Ignasi Carnicer i la Mila de la Selva, entre altres amics que em perdonaran no els esmenti a tots.

Extret del bloc de Jaume Renyer

28 de novembre 2007

NULLA DIES SINE LINEA



Ramat haGolan, a la frontera amb Síria     רמת הגולן     

27 de novembre 2007

L'ARCCI ES DÓNA A CONÈIXER



El president de l'ARCCI, Andreu Lascorz, al centre de la imatge, junt amb J. Anton Burgasé, membre de la junta de l'associació, en la recepció que ens va oferir l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el passat 28 d'agost.

26 de novembre 2007

SIONISME (Pere Voltas I) ציונות






Pere Voltas

(La Selva del Camp, 1879 – Barcelona, 1947). Eclesiàstic, escriptor, políglota, humanista, orientalista, filòsof, assagista i orador. Va professar a la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria l’any 1896. Amplià estudis als col•legis eclesiàstics de Roma. Home dotat d’un talent poc comú i d’idees pròpies.
La seva obra magistral fou “El Sionisme o la qüestió nacional hebraica” de la qual us n’oferim el pròleg:

Wir sind die Sklaven vieler Erden, und zu verschiedenen Himmeln fliegen unsere Gedanken auf. Im tiefsten Seelegrunde aber haben wir keine Erde und keinen Himmel. (Martin Buber, Die Jüdische Bewegung, I,63)
“Nosaltres som els esclaus de moltes terres i devers cels diversos volen els nostres pensaments; però al més pregon de la nostra ànima, cap terra no hi ha ni cap cel”.



Aquestes paraules sintetitzen el Sionisme integral, íntim, conscient, vertader. Ací, com generalment en totes les grans embranzides humanes, en totes les lluites i conteses vives i reals, en totes les orientacions decisives, cal distingir entre la idea i la matèria, entre la lletra i l’esperit, entre el fenomen i la substància, entre l’aparença i la realitat, entre l’element variable i fugidor i l’element immutable i etern. Aquest segon element és l’al·ludit en les paraules de Buber, que, si les hem enteses, sonen així: “Esclaus som nosaltres de diverses terres, car les terres on som no són nostres; no les hem conquistades. Però elles tampoc no ens han conquistat a nosaltres, no ens han assimilat.”
Malgrat la llibertat religiosa, civil i política de la Revolució Francesa de grau en grau assolida ençà, nosaltres sospirem per la nostra terra, ja que, no tenint-la encara, som esclaus de les terres on vivim. Sí: tenim la llibertat i som esclaus. Esclavitud més gran encara en aquells que no la senten. I no precisament en el seu aspecte personal, ço és, quant a llurs persones toca; puix no és cosa faedora, ni, encara que ho fos, útil i desitjable, que tots els jueus escampats pel món, ciutadans de mil pàtries, deixin la terra on són nats, on viuen i progressen, i tornin a Palestina. No és aquesta una qüestió individual, sinó col·lectiva.
Tot jueu ha de saber i sentir que si, com a individu té pàtria, no en té com a jueu. El poble jueu no té la seva terra i ha de recobrar-la; no per tal com és un boci de terra, sinó per tal com és un mitjà indispensable per a actuar la seva missió al món.
Ignorar això és un esclavatge que mena encara a un altre de major.
Car envers cels diversos –segueix Buber- volen els nostres pensaments. No vivim la vida del nostre esperit: en som apòstates i renunciataris. Ens avergonyim de la nostra circumcisió espiritual, i ens gloriem en el prepuci de la gentilitat. Adoptem la filosofia, la cultura, la religiositat, sobretot d’Occident…, neguem el nostre Déu, el Déu jueu, el Déu vertader, que no triomfa en el món –amb dany de tota la humanitat- per la nostra apostasia.
Per fortuna, aquesta és més aparent que real, més superficial que pregona. En el fons de la nostra ànima, la terra que no és nostra, no és la nostra terra, ni és el cel, el que no és el nostre cel.
Recuperar aquesta terra i aquest cel: heus ací l’essència del Sionisme, com dèiem més amunt, integral, íntim, conscient, vertader.
(Pere Voltes, El Sionisme I, 9-11. Any 1928)

25 de novembre 2007

QUÈ ÉS L'ARCCI?

falascorz@terra.es

tel : 669681607

L’ARCCI és una Associació Cultural que promou i realitza, sense ànim de lucre, tota mena d’activitats de divulgació i intercanvi cultural entre els seus socis, públic en general i organitzacions similars (conferències, concerts, exposicions, cursos,... etc.) d’ambdós països. L’any vinent complirà 29 anys d’existència i aplega centenars de socis a Catalunya. L’any 1979 no hi havia relacions diplomàtiques entre Espanya i Israel. Llavors l’Associació de Relacions Culturals Espanya-Israel (ARCEI) omplia, parcialment, aquest buit facilitant l’estada de voluntaris als Kibbutz, organitzant viatges a Israel, relacionant-se amb personalitats israelianes, organitzant conferències, exposicions, cursos de llengua hebrea... L’any 1986, amb l’establiment de relacions diplomàtiques, es creà l’ARCCI en un àmbit d’activitats fonamentat a Catalunya; i des de Catalunya s’han organitzat centenars d’actes de tot tipus: cursos d’Hebreu modern, concerts i recitals, exposicions israelianes, col·laboració entre museus, préstec de documentals israelians, fins i tot va actuar la Simfònica de Haifa a la Generalitat; es va organitzar a Barcelona un Congrés de l’Institut Weizmann de Ciència i un Simposi Hispano-Israelià a Madrid i Jerusalem; i com a primera Associació d’aquest tipus a l’Estat, vàrem assessorar d’altres entitats similars en el procés de creació. Intentem, també, col·laborar amb Ajuntaments, Diputacions i entitats diverses en la difusió del patrimoni hebreu català, ja que creiem que aquest és prou important i mereix una atenció prioritària. En aquesta línea, L’ARCCI s’ofereix a col·laborar en totes les gestions que facin falta i de pas suggereix algunes actuacions com les que ja hem realitzat en algunes localitats, com ara realització de jornades sobre la cultura hebrea, debats, projecció de pel·lícules, etc.

BARBARA STREISAND SINGS HATIKVA התקוה

24 de novembre 2007

SDE BOKER שדה בוקר

La casa, l'habitació, les paraules i la tomba de Ben Gurion al kibutz Sde Boker, al mig del desert del Neguev.








23 de novembre 2007

SÈDER D'AMRAM GAÓ - sopar col.loqui en homenatge a Josefina Ferrater


El proper dia 13 de desembre a la Societat Recreativa "El Círcol" de Reus (plaça de Prim, 4), a les 9 del vespre, tindrà lloc un sopar col·loqui en homenatge a la Sra. Josefia Ferrater Mestre, morta ara fa un any i que va traduir al català el Sèder d'Amram Gaó. (seder)



Qui estigui interessat en assistir-hi o en rebre més informació pot enviar-nos un correu electrònic (consulteu perfil).
arcci2007@gmail.com




SOUVENIRS


Shahar Cohen i Halil Efrat 
(Israel 2006, 75 minuts, color, en hebreu i subtitulada en català)

Una pel·lícula captivadora, divertida i entendridora sobre el viatge d'un pare i un fill  a la recerca dels records que potser havia deixat el pare en alguna noia durant el seu servei a la Brigada Jueva en l'estada a Amsterdam durant la Segona Guerra Mundial.
El fill és un director de cinema sense feina. El seu pare, un jueu iemenita de 82 anys, li proposa de fer un film sobre la Brigada Jueva, a la que ell va servir durant la Segona Guerra Mundial...